tag:blogger.com,1999:blog-53226963091618029242024-02-19T04:12:26.049+01:00Llegendes catalanesBloc que explica diverses llegendes catalanes, i que intenta actualitzar-se, almenys, un cop al mes amb una nova llegenda.Unknownnoreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-22640284807852160812012-12-23T20:33:00.000+01:002018-03-19T12:22:33.570+01:00Llegenda de Sant Miquel del Fai<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv23s3xILjCskapxVN4IpoLwQSlnIL8O4taKlYH0OkfPhTytOW2oQ2y-1rBprh_mbKWjy6kXkj-f2773E1bxxbdNcKE4cYAASe57OnzNwevopst_aakPy__gg5MTEBd8uxSuRg3q_Y2iC_/s1600/DSC03749-crop.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv23s3xILjCskapxVN4IpoLwQSlnIL8O4taKlYH0OkfPhTytOW2oQ2y-1rBprh_mbKWjy6kXkj-f2773E1bxxbdNcKE4cYAASe57OnzNwevopst_aakPy__gg5MTEBd8uxSuRg3q_Y2iC_/s320/DSC03749-crop.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del santuari als cingles, amb la carretera per sobre</i></td></tr>
</tbody></table>
<i><span style="color: #444444;">Sant Miquel del Fai és un santuari que es troba situat als Cingles de Bertí, al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Fou en els seus inicis una església cristiana dedicada a l'arcàngel Miquel, i posteriorment es reconvertí en monestir, funció que tingué des del segle X al XVI. Es pot arribar en cotxe des de Sant Feliu de Codines i a peu des de Riells de Fai. És un excel·lent lloc per realitzar excursions, en les quals es pot gaudir de les vistes dels Cingles de Bertí, plens de vegetació, i de la vall del Tenes, amb diversos salts d'aigua, essent possible visitar també en la mateixa passejada llocs emblemàtics, com el castell de Bertí. L'entrada al recinte del santuari, emperò, no és gratuïta.</span></i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
Segles abans de la nostra era, la vall del Tenes era un lloc habitat per adoradors de la deessa de l'amor, Venus, els indret<span style="color: #444444;">s</span> preferits dels quals per residir-hi eren o bé el mar, insondable, infinit; o bé les muntanyes verges, plenes de boscos, torrents, gorgs i salts d'aigua. Així doncs, l'entorn dels Cingles de Bertí era un emplaçament ideal per a aquests adoradors de la dea, de manera que era habitual veure córrer per aquestes contrades homes i dones nuus, fades i nimfes, tots embriagats de l'amor insuflat per Venus.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL11rj0PGM_WsXcmMq-VQXxjJ_4MhPh8BJ8kxhh4UV8BUrZwleM3xArZT037cNvBFFQbrFmigv3qfbzk5wAxMBaMcbs1yKicjPzdHoGJuO8PeD2ZSD9TgQbOYQqEM1b9oINDgy-3-UDppV/s1600/DSC03747-crop.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL11rj0PGM_WsXcmMq-VQXxjJ_4MhPh8BJ8kxhh4UV8BUrZwleM3xArZT037cNvBFFQbrFmigv3qfbzk5wAxMBaMcbs1yKicjPzdHoGJuO8PeD2ZSD9TgQbOYQqEM1b9oINDgy-3-UDppV/s320/DSC03747-crop.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Un dels salts d'aigua que poblen de la zona</i></td></tr>
</tbody></table>
Però després de la mort de Crist a la creu els seus seguidors començaren a difondre la paraula del Senyor per tot l'Imperi Romà, per tal de netejar-lo de paganisme i que els seus habitants poguessin abraçar la vertadera fe.<br />
<br />
Aquests primers cristians, al límit de l'extenuació degut a les persecucions per part de les autoritats de l'Imperi de les quals eren víctimes, trobaren un mur insondable en la seva tasca de propagadors del cristianisme a la vall del Tenes, plena d'éssers immortals.<br />
<br />
D'aquesta manera, l'arcàngel Miquel, el de més alt grau d'entre tots els arcàngels, hagué d'encarregar-se personalment de la purificació de la vall del Tenes. Així doncs, equipat amb una armadura de general romà, per darrere la qual emergien les seves lluents ales angelicals, i armat amb l'espasa i la llança, baixà dels cels als Cingles de Bertí amb l'objectiu d'eradicar l'adoració a la deessa Venus i difondre la paraula vertadera.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJkVN3hrVFjRehSZln6ynZ5l7FF8Rc6Gc3JhZe1BvuWLEEnm57pdOb5ppSyWYGIll6XZkPzIg2T3JQt-lcY8fhA2p8sLDgvUp-gJ-Vo0TRy6mMoJtKUgqr8cjC1titcNKiWepu4X5YWVq/s1600/DSC03745.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJkVN3hrVFjRehSZln6ynZ5l7FF8Rc6Gc3JhZe1BvuWLEEnm57pdOb5ppSyWYGIll6XZkPzIg2T3JQt-lcY8fhA2p8sLDgvUp-gJ-Vo0TRy6mMoJtKUgqr8cjC1titcNKiWepu4X5YWVq/s320/DSC03745.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del paisatge característic dels Cingles de Bertí</i></td></tr>
</tbody></table>
L'arcàngel convertí homes i dones dirigint-los dolces paraules plenes de fe; no obstant, aquells qui es trobaven tan posseïts per l'amor de la dea que era impossible que en algun moment de la seva vida es convertissin, eren travessats per la seva llança o tallats per la seva espasa. Finalment, l'arcàngel s'enfrontà a les nimfes i fades que poblaven la zona. No podien ésser convertides al cristianisme, ni tampoc podia donar-les mort, doncs eren immortals, de manera que l'arcàngel decidí enfonsar-les al fons dels gorgs. En acabada la seva feina, l'arcàngel tornà als cels, a esperar el dia del Judici Final, en el qual serà jutge.<br />
<br />
Els conversos, agraïts a l'arcàngel per haver-los alliberat del paganisme i portat la salvació i la vertadera fe, construïren una església dedicada a ell, presidint tota la vall, a la qual també donaren el seu nom.<br />
<br />
Però les nimfes i fades continuen encara en vida al fons dels gorgs, i els seus cants es poden escoltar les nits de Lluna plena, tractant d'atreure l'atenció de qualsevol que pugui escoltar-les. Si algú s'apropa als gorgs i intenta ajudar-les, és arrossegat al fons per sempre més, amb elles.</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-34938717040866570522012-02-29T21:00:00.000+01:002012-02-29T21:00:15.614+01:00Llegenda del cromlec de Pins Rosés<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqVvUNU0JpbOaZci7sC06STeUAcuN46eUCLViwdauZjWTZsmBzqM-WXh0XgiET9EiV79ozIRBDfyJ9Rkvg-RLHDq0wssZMKvzR2Tew0O_Y2c5uCmdQ45Bft6HYcJX5Kgx4RrLQF9TCenNX/s1600/28022012205.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqVvUNU0JpbOaZci7sC06STeUAcuN46eUCLViwdauZjWTZsmBzqM-WXh0XgiET9EiV79ozIRBDfyJ9Rkvg-RLHDq0wssZMKvzR2Tew0O_Y2c5uCmdQ45Bft6HYcJX5Kgx4RrLQF9TCenNX/s320/28022012205.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del cromlec de Pins Rosés</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #444444;">El cromlec de Pins Rosés, també anomenat Pedres del Diable, és un petit conjunt megalític que es troba dins d'una depuradora d'aigües, en el límit dels termes municipals de Cardedeu, La Roca del Vallès, Llinars del Vallès i Santa Agnès. Es creu que en el lloc en el qual s'alça el cromlec hi hagué antigament un hostal de viatgers, donat que era un lloc de pas de la Via Augusta. Avui dia apenes resten unes pedres del cromlec, i és possible visitar-lo dins de la depuradora d'aigües demanant permís prèviament per telèfon.</span></i><br />
<br />
Una tarda tempestuosa entrà a l'hostal un jove ric molt ben plantat, doncs era impossible continuar fent camí amb tal aiguada. Només travessar la porta, l'hostaler, un home no del tot vell, se li abalançà a sobre i li posà una manta per tal que s'eixugués la roba completament xopa que portava a sobre i, a continuació, li oferí molt amablement i amb bones paraules una habitació, la millor de totes, i el jove, el qual no tenia mancança de diners, acceptà sense pensar-s'ho, donant per finalitzada aquella jornada de viatge.<br />
<br />
La tempesta no cessà en tota la tarda i essent ja hora de sopar, el jove acudí al menjador comú per tal de portar-se alguna cosa a la boca. Mentre menjava, i en un moment en el qual els amos no es trobaven al menjador, una minyona molt bella, d'ulls verds i cabell ros, se li apropà i, amb timidesa, li anuncià que moriria aquella nit. La minyona volgué donar-se la volta i marxar però el jove l'agafà amb decisió pel canell i li digué:<br />
<br />
- Per què dieu això? És que per ventura sou endevina i veieu el meu futur? Si és així, bé em podríeu dir de què moriré, per tal de poder evitar la mort, si és que m'és possible.<br />
<br />
- No sóc pas endevina, jo, però sé que aquesta nit morireu – respongué la minyona, abaixant els ulls a terra i evitant mirar el jove.<br />
<br />
- Si no sou endevina, com podeu saber que moriré aquesta nit? - preguntà el jove, molt intrigat -. O és que potser voleu fer mofa de mi? Perquè si és aquest el cas, no us ho perdonaré – digué el jove, una mica irat pensant que potser tot plegat no era més que una broma.<br />
<br />
- Déu em guardi de fer mofa de la mort! - exclamà alarmada la jove i, llavors, molt nerviosa i espantada, sense pensar, gosà seure's al costat del noi i, amb veu baixa, continuà parlant -. Si dormiu aquesta nit al llit de la vostra habitació morireu perquè els amos us mataran. Cada cop que un client ric ve a l'hostal, el fan dormir a la mateixa habitació i aprofiten per assassinar-lo durant la nit i quedar-se la bossa amb els diners; el cos del difunt serveix de menjar per als clients del dia següent – el jove retirà el seu plat immediatament després d'escoltar aquesta última frase.<br />
<br />
- I per què m'ho expliqueu a mi i no li ho heu explicat als que han passat abans de mi i que ja estan morts? - preguntà el jove.<br />
<br />
- Perquè mai he tingut valor per desobeir els amos, però en veure-us a vos, tan bell, no he pogut suportar el pensament de que demà sereu mort – respongué la minyona.<br />
<br />
- Per tant, hi ha alguna manera de sobreviure, pel que em dieu? - preguntà el jove.<br />
<br />
- Si us la faig saber, els amos sabran que els he traït i seré jo qui passarà a ser el dinar del dia següent – replicà la minyona.<br />
<br />
- No pensava pas deixar-vos aquí, si sobrevivia, més aviat al contrari, pensava proposar-vos que fugíssiu amb mi un cop la tempesta hagi amainat, i fer-vos la meva dona. Així doncs, voleu casar-vos amb mi? - proposà el jove. La minyona acceptà assentint amb el cap, plorant, pensant que per fi podria sortir de l'Infern en el qual vivia.<br />
<br />
- Per continuar viu aquesta nit, us explicaré el que heu de fer – digué la minyona, més tranquil·la -: sota el vostre llit trobareu un cadàver, el qual heu de ficar sobre el llit, ben tapat amb mantes per tal que l'enganyifa no es descobreixi, i vos us heu d'amagar sota el llit. Pel matí, haureu de partir ben d'hora i jo, com a dona vostra, ja us estaré esperant a la porta.<br />
<br />
Acordaren, doncs, veure's al matí, abans de trenc d'alba. El jove tornà a la seva habitació i, evidentment, trobà un cadàver sota el llit, i el col·locà a sobre, amagant-se sota ell mateix.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD98ovI3Dv56tm7Rn7k4VgOZZj5f_dPYOORXvbG1j5XSRmwgRJundnFXARaJ7zXmYurRlt_8UPpn4AKz5OTlWRf-SpgrKUnhXexADkiEe5e8hY6Y5nR9U7hCkQIsAZIqh1YYV086oShES4/s1600/28022012207.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD98ovI3Dv56tm7Rn7k4VgOZZj5f_dPYOORXvbG1j5XSRmwgRJundnFXARaJ7zXmYurRlt_8UPpn4AKz5OTlWRf-SpgrKUnhXexADkiEe5e8hY6Y5nR9U7hCkQIsAZIqh1YYV086oShES4/s320/28022012207.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Una fita que es troba al mateix indret</i></td></tr>
</tbody></table><span id="goog_1452362406"></span><span id="goog_1452362407"></span>Vetllà durant hores despert sota el llit, il·luminat només per la llum dels llampecs que entrava per la finestra fins que, essent ja nit tancada, un tallant que penjava del sostre caigué sobre el cadàver, tallant-lo en dos meitats.<br />
<br />
Abans de la primera llum del dia el jove es trobà fora amb la minyona i, sota una pluja fina, suportable, que res tenia a veure amb la pluja del dia anterior, els dos fugiren cap a la població més pròxima, per tal d'avisar les autoritats competents del que succeïa a l'hostal.<br />
<br />
Aquestes, en assabentar-se, es presentaren a l'hostal i trobaren les evidencies esmentades pel jove i la minyona, de manera que detingueren els hostalers i enderrocaren el local. Amb el cromlec es marcà el lloc on es trobava el llit dels assassinats.<br />
<br />
Des de llavors, es diu que cada any la nit de Nadal surten del cromlec les ànimes de les víctimes i es posen a córrer i a ballar en rotllana sense pronunciar ni un mot, enmig d'un soroll de fons d'espetec d'ossos, que són els dels seus esquelets, enterrats sota el cromlec.</div>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-59730169153794270142012-01-31T23:00:00.000+01:002012-01-31T23:00:44.996+01:00Llegenda de Figaró-Montmany i Puiggraciós<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqZUPsHyutcPSyKUQzzvxFTKAMda9-eX4AxIJ77OCZglx-2WAo5SE8MEmNUfGCyk8-CvseZVGSzhijXimGo0uuvPTExL4hJQBdpAUHnK_t7iShAkdE8mTfEia-9_Stcm_-sb7KH2S8v7J3/s1600/s4020287.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqZUPsHyutcPSyKUQzzvxFTKAMda9-eX4AxIJ77OCZglx-2WAo5SE8MEmNUfGCyk8-CvseZVGSzhijXimGo0uuvPTExL4hJQBdpAUHnK_t7iShAkdE8mTfEia-9_Stcm_-sb7KH2S8v7J3/s320/s4020287.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Castell de Montmany</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><i><span style="color: #444444;">El municipi Figaró-Montmany compta amb tres llocs importants: el poble de Figaró, que és travessat pel riu Congost i es troba a la vall que formen la part occidental del Montseny y els Cingles de Bertí; el castell de Montmany, situat de forma paral·lela als Cingles de Bertí i que data del segle XII, encara que es creu que tingué un origen romà; i el Santuari de Puiggraciós, situat en un turó. A aquest turó hi hagué antigament un poblat ibèric i encara avui hi podem trobar algunes restes, i el santuari, que s'alça uns cent metres sota el cim del turó, fou construït al segle XVIII, al lloc on suposadament es trobà una imatge de la Mare de Déu. El castell, de planta rectangular i molt malmès, es troba sobre un turonet, i formà part de la defensa de la vall del Congost, igual que d'altres castells, com el de Tagamanent, Pedralba o Rosanes. És possible arribar amb cotxe tant al Santuari de Puiggraciós com al castell de Montmany, tot i que existeix també la opció de fer excursions a peu, com per exemple sortir del Figaró, pujar per camins fins al castell i arribar finalment al Santuari de Puiggraciós, per acabar o bé als pobles de La Garriga o L'Ametlla o per tornar al Figaró.</span></i><br />
<br />
Vivia a Can Romaní, a Montmany, un home anomenat Aleix, molt vell, tant, que els més ancians del poble ja el recordaven vell quan eren petits, però alhora era també molt fort, i aquesta conjunció era cosa de meravella i tothom al poble pensava que era un bruixot i que havia fet un pacte amb el dimoni.<br />
<br />
L'Aleix feia cas omís de les parleries de la gent, i sabia que mai li podrien fer mal, doncs sempre anava acompanyat per uns gossos grans que començaven a bordar tot just algú se li apropava i tothom li tenia por i els nois fugien espantats quan el veien venir.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnIFYBe4iqYo0SF8SVidCNttWKCLAELrZnEYi6BeYV3n606IZLRE61OrZmZOIqjZN3rNLJxnrPYBudyl3pjkG7XkCZusT5da6v3S-laLT3w4yYjV09SJ8-wVeeQ6TT5CWefbIrg8w5xLDw/s1600/s4020282-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnIFYBe4iqYo0SF8SVidCNttWKCLAELrZnEYi6BeYV3n606IZLRE61OrZmZOIqjZN3rNLJxnrPYBudyl3pjkG7XkCZusT5da6v3S-laLT3w4yYjV09SJ8-wVeeQ6TT5CWefbIrg8w5xLDw/s320/s4020282-1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del Figaró, amb el riu Congost</i></td></tr>
</tbody></table>L'Aleix tenia reserves de menjar al soterrani de casa seva i menjava sempre sense privar-se de res, com un marquès, encara en temps en els quals la gent havia de menjar pa florit i beure vi agre perquè era l'única cosa que hi havia. Més d'un cop havien pensat els habitants del poble en assassinar-lo o en robar-li la collita, per així poder alimentar els seus, però la por que inspirava l'Aleix els dissuadia de posar en pràctica els seus pensaments.<br />
<br />
Un dia, de cop i volta, l'Aleix desaparegué, i la veu corregué pel poble fins a tal punt que no es parlava d'una altra cosa, de tal manera que, prenent les precaucions necessàries, la gent del poble anà a Can Romaní per descobrir què li havia succeït a l'Aleix, però quan arribaren descobriren que la masia estava buida completament i no en restava res, ja fóren animals o mobles, i semblà que tot s'havia evaporat.<br />
<br />
D'ençà d'aquell dia la gent no tornà a saber res de l'Aleix en molts mesos, fins que un dia un pastor de Can Sunyer assegurà que l'havia vist entre les alzines més altes d'un bosc, però ningú el cregué després de saber que tot allò existent a la masia propietat del bruixot s'havia esfumat.<br />
<br />
Però uns pocs dies després un porquer també digué que l'havia vist pel serrat de Puiggraciós; alguns dies més tard un altre pagès també el veié, i així successivament fins al punt que tothom havia vist l'Aleix, i alguns fins i tot coincidien en haver-lo vist a dos llocs diferents a la mateixa hora. Tot i així, ningú no sabia on podia viure, doncs la seva masia continuava buida.<br />
<br />
A alguns veïns se'ls ocorregué que potser vivia a l'església, que ja feia un temps que estava abandonada, de manera que, armats amb garrots per si calia fer front l'Aleix, anaren a comprovar-ho. Però pel camí el veieren dirigint-se al Puiggraciós, i entre tots decidiren finalment fer el que no havien gosat fer anteriorment. Pensaren que primer colpejarien els gossos i els farien fugir, per després enfrontar-se amb l'Aleix.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6slZPmYqzBU2Ju9XC0e9lWfGngZOpxLKeNT9oEaLOGViuR9XssYUNTo2vAjeD7mrv8-2eGXrjwQJE_rHvEENdNm6IiX_0x4X7yyUpmzseW4n5AuLUaodz3gZFckxkrbZknZgcZsLaUBQN/s1600/s4020305.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6slZPmYqzBU2Ju9XC0e9lWfGngZOpxLKeNT9oEaLOGViuR9XssYUNTo2vAjeD7mrv8-2eGXrjwQJE_rHvEENdNm6IiX_0x4X7yyUpmzseW4n5AuLUaodz3gZFckxkrbZknZgcZsLaUBQN/s320/s4020305.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista d'un edifici del Santuari de Puiggraciós</i></td></tr>
</tbody></table>No obstant això, mentre debatien l'Aleix els havia vist i s'havia apropat a ells. Els veïns gairebé no cregueren el que veien: l'Aleix anava sol, amb unes barbes llargues, molt malament vestit i, sobretot, molt brut. L'Aleix parlà i els demanà per caritat una mica de diners per poder comprar menjar, ja que feia dies que no tastava res. Els veïns, penedits de les seves vils intencions cap a aquell pobre home, li donaren el que portaven i s'apiadaren d'ell quan s'acomiadaren.<br />
<br />
L'Aleix, mentre s'allunyava, somreia, doncs havia obtingut el que volia: fer creure a la gent del poble que era molt pobre, de manera que mai més ningú gosaria demanar-li diners, i no parlarien malament d'ell ni planejarien assassinar-lo.</div>Unknownnoreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-25402114907086229072011-12-31T17:25:00.000+01:002011-12-31T17:25:29.797+01:00Llegenda de Granollers - Guerra de Remences<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Y9_-nYAgnGdUyy64-BFrtkJt5YkfM8uBf97TMHaEWRJGoCIurVMaMVme_ZGMLd9ohBasCAtAvvPB3ZIardO4CRosjh_GCssn0CdhEWeVMEkdSw8ClxtlFoaONCyMDysClzh4Br8tXcHy/s1600/DSCN0303.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Y9_-nYAgnGdUyy64-BFrtkJt5YkfM8uBf97TMHaEWRJGoCIurVMaMVme_ZGMLd9ohBasCAtAvvPB3ZIardO4CRosjh_GCssn0CdhEWeVMEkdSw8ClxtlFoaONCyMDysClzh4Br8tXcHy/s320/DSCN0303.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La Porxada, l'edifici més emblemàtic de Granollers</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><i style="color: #444444;">Granollers és la capital del Vallès Oriental i la ciutat més poblada d'aquesta comarca, molt coneguda al llarg de la història pel seu famós mercat. Tot i haver-se trobat vestigis de fa més de quatre-mil anys i de l'època romana, el topònim </i><span style="color: #444444;">Granularios Subteriore</span><i style="color: #444444;"> apareix per primer cop l'any 944, i la primera referència al seu mercat data de gairebé un segle després, l'any 1040. Avui dia el mercat de Granollers continua celebrant-se els dijous, com a l'Edat Mitjana, i, seguint les pautes establertes llavors, les parades es col·loquen al centre antic de la ciutat, a les seves places, essent la de la Porxada la més gran i important, on es troba, a més de l'ajuntament, aquest edifici construït al segle XVI que servia per a emmagatzemar el blat i que és el més representatiu de Granollers. Tot el centre de Granollers es zona de vianants i, passejant podem trobar restes de muralles, l'església o un mosaic romà dins d'un local, a més de una enorme quantitat de botigues.</i><br />
<br />
Al segle XV esclatà a Catalunya una revolta camperola, anomenada Guerra de Remences, en la qual els camperols lluitaren per tal d'abolir els mals usos, que eren drets abusius que tenien els senyors feudals sobre els seus vassalls.<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnskESKSyoWG-ehVfGB2V-7YzqIKUCYikRBPqU92sKs2yG7BwwN4Nb0O4SEmm7vexNfrs_RHjMuT8QI-X27YThlTLSyrYEGZVxMhFGh8t32qEF7hPfHbrAkOpEH1Pm76xnlZmKvIZ-CSE/s1600/DSCN0305.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnskESKSyoWG-ehVfGB2V-7YzqIKUCYikRBPqU92sKs2yG7BwwN4Nb0O4SEmm7vexNfrs_RHjMuT8QI-X27YThlTLSyrYEGZVxMhFGh8t32qEF7hPfHbrAkOpEH1Pm76xnlZmKvIZ-CSE/s320/DSCN0305.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Part de les muralles de Granollers</i></td></tr>
</tbody></table>Els camperols, per tal de lluitar contra la Generalitat, s'aliaren amb la reialesa que estava en contra d'aquesta institució i veia una ocasió de derrotar-la. La guerra acabà el 28 d'octubre de l'any 1472 amb victòria del bàndol reial, i els remences, per tant, esperaven que els mals usos quedarien abolits, però no fou així, ans el rei Joan II es mostrà propici a les pressions dels senyors i creà el vescomtat d'Hostoles, que era una zona conflictiva, i l'entregà a Francesc de Verntallat, que havia estat el cabdill dels remences, pensant així que la zona es pacificaria. No obstant, Francesc de Verntallat continuà defensant els interessos dels remences i aquests continuaven sense pagar els censos i els mals usos.<br />
<br />
L'any 1479 el rei Joan II mor i el succeeix al tron de la Corona d'Aragó Ferran II, que l'any 1481 declarà inconstitucional la suspensió dels mals usos. Els pagesos se sentiren traïts per aquesta decisió del rei, i Pere Joan Sala, desmarcant-se de Francesc de Verntallat, s'alçà com a líder dels remences més revolucionaris i inicià una serie d'atacs violents, donant així inici a la Segona Guerra de Remences el setembre de 1484.<br />
<br />
Al gener del següent any quatre-cents pagesos s'uniren a Sala, i juntament s'apoderaren de la host del veguer de Barcelona a Montornès, per passar després a la conquesta de la ciutat de Granollers.<br />
<br />
La ciutat estava ben defensada, amb unes muralles sòlides acabades de construir i amb guàrdies a cadascuna de les portes que permetien l'accés a la ciutat. A més a més, després d'obtenir coneixement dels últims atacs perpetrats pels remences, les autoritats havien enviat més guàrdies a l'interior de la ciutat. D'aquesta manera, els revolucionaris hagueren de planificar l'atac a la vil·la.<br />
<br />
Per tal d'evitar sospites per part dels defensors de la ciutat i que aquests reforcessin les defenses de la ciutat, els remences, sota ordres de Sala, s'amagaren als camps esperant a dijous, dia de mercat a Granollers.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGwvEFcLijHxXBTwUHM20mHqkxJd8V4qStj4jH4RWxwHbkcWI85T05LITGIKc_lOXaJC40Kr1ZgVzbi0zEvkMEdrv6IwPAzEedxjIb5O_EfnGhpOAlCrQLE9NNMH17yUCQ6CBVLlrx4Eyo/s1600/DSCN0304.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGwvEFcLijHxXBTwUHM20mHqkxJd8V4qStj4jH4RWxwHbkcWI85T05LITGIKc_lOXaJC40Kr1ZgVzbi0zEvkMEdrv6IwPAzEedxjIb5O_EfnGhpOAlCrQLE9NNMH17yUCQ6CBVLlrx4Eyo/s320/DSCN0304.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Església de Sant Esteve a Granollers</i></td></tr>
</tbody></table>Quan fou dijous, uns quants remences vestits com camperols que acudien a la ciutat a vendre els seus productes, s'aproparen a les portes i, un cop foren dins, assassinaren els guàrdies i mantingueren les portes obertes per tal que poguessin entrar la resta dels seus companys, que havien aparegut de cop.<br />
<br />
Així doncs, dins de les muralles de Granollers, amb tot de pagesos corrent atemorits, es disputà una batalla entre els guàrdies i els remences, però aquests eren més superiors i mataren tots els guàrdies, cremaren la part de ponent de les muralles i la batalla acabà en desfeta.<br />
<br />
Després de conquerir Granollers, els remences marxaren per tot el Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme i, després de saquejar la ciutat de Mataró, retrocediren cap al Vallès, a <a href="http://llegendescatalanes.blogspot.com/2011/06/llegenda-del-torrent-de-la-fantasma.html">Llerona</a>, on foren vençuts el 24 de març de 1485 per un exèrcit enviat per les autoritats davant l'amenaça a Barcelona per part dels remences.<br />
<br />
Pere Joan Sala fou executat a Barcelona quatre dies després de la seva derrota, el 28 de març de 1485, i la Segona Guerra de Remences acabà el 21 d'abril de 1486, quan el rei Ferran II, després de moltes negociacions amb els remences, dictà la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia que els camperols podien revocar els mals usos amb el pagament de seixanta sous per mas, i abolia a més altres drets que els senyors tenien sobre els seus vassalls.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-65571593778835219512011-11-27T12:02:00.001+01:002018-03-19T12:22:59.327+01:00Llegenda de la Vall de Núria<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUCI79xmc8femyo7HM9-qIK4nLfteWalJZ8FFrb-XZDbYLGw7KQb9OTXNpiKZGC826637JcwNoBs967FFh3tlq5i53KRAdr83yh788w7NX2tiNta2heODjWcpHPdyMtFSx62QK_OsV1ww/s1600/P1010498.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUCI79xmc8femyo7HM9-qIK4nLfteWalJZ8FFrb-XZDbYLGw7KQb9OTXNpiKZGC826637JcwNoBs967FFh3tlq5i53KRAdr83yh788w7NX2tiNta2heODjWcpHPdyMtFSx62QK_OsV1ww/s320/P1010498.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El santuari de la Vall de Núria</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i style="color: #444444;">La Vall de Núria és un indret que es troba als Pirineus, a 1964 metres per sobre del nivell del mar, i és envoltada per cims de gairebé 3000 metres d'alçada. A la Vall hi podem trobar el santuari de la Mare de Déu de Núria juntament amb un hotel, en un entorn tranquil, doncs es troba a l'alta muntanya i no hi ha cap automòbil, ja que només es pot accedir o bé a peu o bé amb el tren cremallera; i, a més a més, l'entorn és respectuós amb el medi ambient, donat que l'energia elèctrica emprada és generada en una central hidroelèctrica, les aigües es depuren, es seleccionen els residus... Es realitzen diverses activitats d'oci a la Vall de Núria: a l'hivern, esquí, sobretot, doncs la Vall compta amb més de quatre quilòmetres de pistes esquiables; i a l'estiu tir amb arc, passeigs a cavall o en barca al llac artificial... També és possible fer excursions als diversos cims que envolten la vall, tot i que és recomanable fer-les amb bon temps. Així doncs, la Vall de Núria és un indret esplèndid per gaudir d'un dia o dies d'esplai, ja sigui en família o amb amics.</i><br />
<br />
Sant Gil nasqué a Atenes l'any 640, en el si d'una família amb mitjans econòmics, però quan comptava vint anys els seus pares moriren i ell donà tots els béns heretats als pobres i marxà a la Provença, on fundà un monestir. Per tal de viure en la pau i la tranquil·litat d'una vida eremítica, amb una creu com tota possessió, partí de Provença i, caminant, arribà a Núria, on s'instal·là cap a inicis del segle VIII.<br />
<br />
Sant Gil vivia en una cova, lliurat a la oració i a la fabricació de les seves pròpies icones, entre les quals es trobava la Mare de Déu de Núria; a més, compartia els seus àpats, que consistien en gra cuinat en una olla, amb els pastors de la zona, als quals avisava de l'hora de dinar fent sonar una campana.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL0f6aDYh8XlJUBA8quDz8im0aUIrMR0qkZaAMepA0udGO3Ycxl_7Pm_mQYES_aqZrT7eLWgdxSSHXIe_oGfUNzTKOp07pLevFwtgD2SSnOUjqWoqvJmjMG8LfrqKD-OWaR2zVb1T5lRRp/s1600/P1010491.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL0f6aDYh8XlJUBA8quDz8im0aUIrMR0qkZaAMepA0udGO3Ycxl_7Pm_mQYES_aqZrT7eLWgdxSSHXIe_oGfUNzTKOp07pLevFwtgD2SSnOUjqWoqvJmjMG8LfrqKD-OWaR2zVb1T5lRRp/s320/P1010491.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La Mare de Déu de Núria</i></td></tr>
</tbody></table>
Però la seva estança a la Vall només es perllongà durant quatre anys, doncs els arrians començaren a empaitar Sant Gil i aquest hagué de fugir, retornant a la Provença. Abans de marxar, emperò, per tal que els seus perseguidors no trobessin i destruïssin les relíquies que tant treball li havia costat fabricar, les va amagar.<br />
<br />
Encara que no els cercaren explícitament, els tresors continuaren amagats tant per als musulmans, que conqueriren poc després de la marxa de Sant Gil la península Ibèrica, com per als francs, que reconquistaren els comtats de Girona i Barcelona al segle IX.<br />
<br />
L'any 1072, Amadeu, oriünd de Damasc, tingué un somni en el qual un àngel se li aparegué i li demanà que anés a Núria i edifiqués una capella en honor a la Verge; també li digué que en aquest indret hi trobaria les relíquies amagades per Sant Gil tres segles enrere, senyalades amb una roca blanca.<br />
<br />
Així doncs, Amadeu emprengué el llarg viatge cap a Núria i, un cop hi arribà, començà a viure a la mateixa cova on ho havia fet Sant Gil. Amb l'ajuda dels pastors construí una petita ermita dedicada a la Mare de Déu i un aixopluc per a ells, però tot i cercar-les febrilment, no aconseguí trobar les relíquies del sant.<br />
<br />
Amadeu hagué de marxar de l'indret, no sense arengar prèviament als pastors que continuessin cercant les relíquies, de manera que els pastors continuaven acudint a l'ermita; a més a més eren molt devots i l'aixopluc els oferia molt bona protecció davant les inclemències del clima.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN2bQJ95TvUdB2ZY4xJMkLtfSKH0iNxXZW46xUpiWk3GP5QpCM5eqLK6bF7y9kbUgRHim3_cv0Icpkg2kj-E_QURtI6qoadaHG3xQy1WiJBFTQ9CgU5_UHYdpoN7oJOe6Q0qCC8pGnZAti/s1600/P1010577.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN2bQJ95TvUdB2ZY4xJMkLtfSKH0iNxXZW46xUpiWk3GP5QpCM5eqLK6bF7y9kbUgRHim3_cv0Icpkg2kj-E_QURtI6qoadaHG3xQy1WiJBFTQ9CgU5_UHYdpoN7oJOe6Q0qCC8pGnZAti/s320/P1010577.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La Vall de Núria vista des d'una muntanya circundant</i></td></tr>
</tbody></table>
Succeí llavors un dia, set anys després de l'arribada d'Amadeu, mentre els pastors reposaven a la Vall, que un brau fogós de pèl vermell començà a remugar i a colpejar amb la seva peülla una paret de roca. Els pastors interpretaren aquell fet com un senyal i no dubtaren ni un moment en agafar les seves eines i començar a foradar allà on el brau colpejava.<br />
<br />
Després d'hores picant la roca, els pastors descobriren una cova de la qual sorgia un resplendor. Una mica esporuguits entraren i dins veieren que la llum la desprenia la talla de la Mare de Déu de Núria, al costat de la qual trobaren l'olla, la creu i la campana de Sant Gil.<br />
<br />
Donant gràcies a Déu amb llàgrimes als ulls per la troballa, que tant d'esforç i paciència els havia costat, els pastors agafaren les relíquies i les portaren a l'ermita, on foren objecte de veneració, cosa que s'ha vingut fent des d'ençà.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-24480131979236675262011-10-31T23:37:00.001+01:002011-12-04T13:55:52.806+01:00Llegenda del castell de Sant Martí del Brull<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq7i2MOSaWm0MDE1HtzMI_DjBbkWb6F4xI0i1dn1mg7BAbG35Ra5MOrXYdk2WD5AKqmmxKN9mrs8x59nLGBbSBuVdE0bXES9tTy0go7Yf7oOBdNdemKZ244EN5CbZcTn6GStt_2F5R-3XI/s1600/2on+entrenament+-+Aiguafreda+%252812%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq7i2MOSaWm0MDE1HtzMI_DjBbkWb6F4xI0i1dn1mg7BAbG35Ra5MOrXYdk2WD5AKqmmxKN9mrs8x59nLGBbSBuVdE0bXES9tTy0go7Yf7oOBdNdemKZ244EN5CbZcTn6GStt_2F5R-3XI/s320/2on+entrenament+-+Aiguafreda+%252812%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>L'església de Sant Martí del Brull</i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">Sant Martí del Brull és un petit poble que es troba a la zona nord del Montseny, envoltat de verds camps, amb una antiga església d'estil romànic i unes runes d'un castell del qual no en queda sinó una torre mig derruïda. La primera menció de la parròquia del municipi data del segle XI, i des d'ençà ha patit diverses modificacions. És possible arribar-hi en cotxe per la carretera que va de Seva a Sant Celoni, i és un lloc ideal per passar-hi el dia, ja que és possible practicar esport a les pistes que hi ha al poble, fer petites excursions admirant el Montseny des del nord o, simplement, per jeure a reposar.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per tota la zona del Montseny era conegut el castell del Brull com el castell de les bruixes, doncs era allà on celebraven els seus aquelarres, a diferència d'altres zones on ho havien de celebrar a l'aire lliure i amagades; i això era perquè, segons es deia, les primeres bruixes que habitaren la regió ajudaren amb les seves arts al senyor de la zona a obtenir el seu títol nobiliari, obtenint a canvi immunitat diplomàtica i el castell a la seva disposició per celebrar les reunions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquestes reunions les bruixes, com era habitual, feien sacrificis humans i ballaven adorant al Diable, mentre aquest tocava el tamborí i el flabiol i mantenia relacions amb elles, enmig d'una disbauxa tal que permetia escoltar-ho fins i tot des de fora del recinte.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKAXUxuah9yNHRtiyYAfpwYU9zBiONVJcX-5ATH2JtjpAT3XZa6O8xaoVk9LFKozW6E7tR3UqZhnA7wgmDHwTUSHzdHLUYRqlrc4kdDtlBJwS3thy60CRSZHpBY1g4yr4QyhVWC9uIVVHN/s1600/2on+entrenament+-+Aiguafreda+%252817%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKAXUxuah9yNHRtiyYAfpwYU9zBiONVJcX-5ATH2JtjpAT3XZa6O8xaoVk9LFKozW6E7tR3UqZhnA7wgmDHwTUSHzdHLUYRqlrc4kdDtlBJwS3thy60CRSZHpBY1g4yr4QyhVWC9uIVVHN/s320/2on+entrenament+-+Aiguafreda+%252817%2529.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Les úniques restes del castell del Brull</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Els senyors del castell, que eren també els comtes de Centelles, juntament amb tots els que hi habitaven, marxaven del castell a altres de les seves residències senyorials les nits en les quals hi havia reunió, doncs temien la presència de les bruixes i del Diable. Els senyors rebien nombroses queixes per part dels seus vassalls i no es trobaven còmodes amb la presència de les bruixes, però havien no només d'acceptar-ho, sinó també defensar-les, ja que, si no respectaven el pacte establert pels seus avantpassats, les bruixes els prendrien el poder atorgat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Succeí llavors un dia de 1619 que una bruixa bellíssima, per tal d'obtenir la gràcia del Diable en la propera reunió, seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort, exhibint posteriorment el cadàver com a trofeu a la reunió.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El bisbe de Vic, emperò, assabentat d'aquesta acció es desplaçà immediatament cap a Sant Martí del Brull i feu apressar la bruixa per tal de penjar-la, però, no obstant, la comtessa de Centelles, representant als senyors en absència del seu marit, preocupada pels esdeveniments que pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NC_mVhxxWz98gjWZrVXDTYFp-N36vYIYP8FLE6D6e4U-66FYPjMIlP_24HwxTOBvjL9ofRR4cY1Qb0Ppigcos776VUdqR-SPfEhZTnPSDKghFP84REVRSy9tClF7Z83xyUi8Cr1F7hsj/s1600/st.marti%25CC%2581+del+Brull+%25285%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NC_mVhxxWz98gjWZrVXDTYFp-N36vYIYP8FLE6D6e4U-66FYPjMIlP_24HwxTOBvjL9ofRR4cY1Qb0Ppigcos776VUdqR-SPfEhZTnPSDKghFP84REVRSy9tClF7Z83xyUi8Cr1F7hsj/s320/st.marti%25CC%2581+del+Brull+%25285%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de la part septentrional del Montseny des de prop del Brull</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Aquest es celebrà a la plaça del poble, gràcies a la intervenció del bisbe, que volia servir-se de la pressió que sabia exercirien els habitants del poble, els quals volien aprofitar la seguretat que els proporcionava la presència de l'Església per tal d'expulsar les bruixes del seu poble. I tant fou així que el poble no deixà parlar la defensa de la bruixa i finalment fou condemnada a mort. Els ciutadans volien fins i tot penjar-la allà mateix, però el bisbe ho evità i el càstig es dugué a terme en un lloc secret entre el Brull i Centelles, acabant així amb la vida de <i>la bellesa de les aigües</i>, que era com havien anomenat els habitants a la bruixa després d'haver admirat la seva bellesa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Les altres bruixes, un cop tornà el bisbe a Vic, provocaren la desgràcia de la família de Centelles, que passaren a ser simples pidolaires, i emigraren a llocs més propicis als seus interessos, deixant en pau els habitants de Sant Martí del Brull.</div>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-65068925738755613222011-09-11T21:18:00.001+02:002011-12-04T13:55:40.565+01:00Llegenda del Castell de Bell-lloc<div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig4qQpIvQDzIaR3BrVZ3mKaagj4ZBWvViPwRc49HvP-GxG6tx4wKn_qN16mzk5z6Ki1P0c64cVU8Q3IxgW-rYXMT00QT7FSF5_Uh9JqWxKQGIHdVqxViLjJv1kQZdFwPo9hRmqO5IhA6zw/s1600/DSC07342.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig4qQpIvQDzIaR3BrVZ3mKaagj4ZBWvViPwRc49HvP-GxG6tx4wKn_qN16mzk5z6Ki1P0c64cVU8Q3IxgW-rYXMT00QT7FSF5_Uh9JqWxKQGIHdVqxViLjJv1kQZdFwPo9hRmqO5IhA6zw/s320/DSC07342.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Torre del castell de Bell-lloc</i></td></tr>
</tbody></table><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">El cognom Bell-lloc, d'origen vallesà, fou molt important antany, i una bona mostra és la gran quantitat d'indrets arreu del nostre país que incorporen Bell-lloc al seu nom, ja siguin poblacions, carrers, fonts, ermites... Però el Bell-lloc d'on és originari aquest llinatge es troba al Vallès Oriental i avui dia és un terme annexionat a la Roca del Vallès, molt a tocar de Cardedeu. Igual que els municipis que l'envolten, és una zona que ha estat habitada des d'època prehistòrica. El seu castell data del segle XI i, tot i estar envoltat per d'altres castells, tingué una gran importància estratègica per tal de salvaguardar l'entrada d'invasors directament des del mar per la via secundària que anava des del Maresme fins al Pla de la Calma. El castell fou cremat durant la Guerra del Francès i no es tornà a reconstruir, i actualment només en resten una torre que fou convertida en capella i algunes restes de mur. Enfront de la torre hi ha una masia que conté l'altra capella del castell, i a la vora hi podem trobar unes taules per seure a menjar alguna cosa i un antic lledoner, del qual es diu que té tants anys com el castell, ja que a l'antiguitat quan s'iniciava un edifici, igual que avui dia es posa la primera pedra, es plantava un arbre.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gueribtert Guitard, senyor de Bell-lloc, era un noble respectat i ben rebut per altres senyors, i era tal la seva importància que quan el comte de Barcelona s'absentava de la ciutat ell quedava a càrrec dels afers d'Estat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Durant una d'aquestes absències del comte un enviat papal arribà a la ciutat per tal de comprar cavalls i, com era habitual, fou el senyor de Bell-lloc l'encarregat d'atendre'l amb les distincions corresponents a una persona de tal rellevància.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9yvaSu_OgE20jtJviW9UFZ7xBXcfIoW6MuR0KNEkbrwwcBl3NYSJMml3d9elb5AA7x7Wv8H61s21fBW6RxilQ69E6gN_1XrQUCex8mSng01jDmn73TS2__5S7vhkwS2w1W1D7X_8wcRQ/s1600/DSC07344.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9yvaSu_OgE20jtJviW9UFZ7xBXcfIoW6MuR0KNEkbrwwcBl3NYSJMml3d9elb5AA7x7Wv8H61s21fBW6RxilQ69E6gN_1XrQUCex8mSng01jDmn73TS2__5S7vhkwS2w1W1D7X_8wcRQ/s320/DSC07344.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>La masia, davant de la torre</i></td></tr>
</tbody></table>Quan passaren a les negociacions Gueribert mostrà a l'enviat els millors cavalls que hi havia a la ciutat, els quals havien estat reservats especialment per a ell des del moment en que es conegué la seva vinguda a la ciutat. L'enviat del Papa, emperò, tot i conèixer la gran vàlua dels cavalls, n'oferí una quantitat molt baixa per ells, ja que volia guardar-se diners per a sí mateix; Gueribert considerà l'oferta com una ofensa contra l'honor de la ciutat, dels criadors de cavalls, del país i de sí mateix, i s'enfurismà, però per tal de mantenir les negociacions no ho deixà traslluir, ans tornà a demanar el mateix preu.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'enviat, amb menyspreu, replicà que aquells cavalls no eren ni tan sols dignes d'ésser muntats per rodamons i que si volia pagar per ells era per caritat. Gueribert no tolerà aquesta injúria, de manera que, posseït per la ira, desembeinà el seu punyal i el clavà amb feresa al cor de l'enviat, donant-li mort.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un cop s'adonà del que havia fet decidí fugir i amagar-se, doncs, encara que havia assassinat una persona vil, no deixava de ser un enviat papal, la qual cosa podia comportar importants represàlies, no només personals, sinó també polítiques.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Després d'abandonar la ciutat i vagar durant diversos dies, trobà un bon amagatall a la muntanya de Montjuïc, en una cova al davant del mar. S'hagué d'acostumar a viure en soledat, a alimentar-se dels peixos que podia pescar o dels petits animalons que era capaç de caçar, a passar fred durant la nit i a amagar-se si escoltava el so d'un altre ésser humà.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn7BdsD2xBJwdbIskXhc7JFQKyy7JKfy8bQdKNvt09BtixZG_c9zt5fgr0TtsSOkqjn9N3-7HYz55eaOEEHoO-NGKS8Iw4rgJOJxeaCf0aXXLxeiy86Svv-C5UAr3YX1VysG7t3RjBT-f_/s1600/DSC07339.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn7BdsD2xBJwdbIskXhc7JFQKyy7JKfy8bQdKNvt09BtixZG_c9zt5fgr0TtsSOkqjn9N3-7HYz55eaOEEHoO-NGKS8Iw4rgJOJxeaCf0aXXLxeiy86Svv-C5UAr3YX1VysG7t3RjBT-f_/s320/DSC07339.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El vell lledoner, amb restes de muralla</i></td></tr>
</tbody></table>El matí en el qual es complien set anys des de la mort de l'enviat despertà boirós, i Gueribert, que es trobava assegut mirant el mar, veié la silueta d'una barca apropant-se cap a la seva cova, amb dos homes amb aspecte de pelegrins a sobre. No es mogué, i els dos homes, en un complet silenci, desembarcaren, i llavors Gueribert pogué veure que un tenia estigmes a les palmes de les mans i l'altre una cicatriu tot al voltant del coll, i amb aquests dos signes reconegué Sant Pere i Sant Pau, respectivament, davant dels quals s'agenollà.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els dos sants li parlaren amb veu antiga i profunda i amb paraules suaus, i li explicaren que tothom mereix el perdó pels seus actes, i per aquest motiu el Papa els havia enviat per tal de concedir-li el perdó per l'assassinat de l'enviat, però com a complement a la penitència que ja havia realitzat vivint durant set anys semblantment a un ermità del desert de Tebaida, devia construir dos monestirs, un a cada extrem de la ciutat de Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gueribert plorà davant la generositat dels dos sants i davant la idea de poder tornar a veure la seva família, a la que tant havia trobat a faltar. Tornà alegre a casa seva, on fou molt ben rebut per tothom, però abans de res, ordenà fundar els dos monestirs, que foren el de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp, en honor dels dos sants.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A més a més, per honorar per sempre els dos sants, manà construir sengles capelles al seu castell i afegí sis petxines a l'escut d'armes de la família, ja que fou per mar que arribaren els sants.</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-39993237502286502052011-08-28T21:50:00.004+02:002011-12-04T13:55:27.705+01:00Llegenda del castell de la Roca<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1vmC7FkIE2qSMSOE9T7ytMOcDUE4JiOMu7fpjo9XqQKYADnumOVEs131KSDYDjGdl14LWlBx_vSKbHNtQPMo0mtXpoRLx_8Pvj54s9-EASNjqQF8w0xRcehKhMZBVY-B3bTLzV7Lv0z3/s1600/DSC07332.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1vmC7FkIE2qSMSOE9T7ytMOcDUE4JiOMu7fpjo9XqQKYADnumOVEs131KSDYDjGdl14LWlBx_vSKbHNtQPMo0mtXpoRLx_8Pvj54s9-EASNjqQF8w0xRcehKhMZBVY-B3bTLzV7Lv0z3/s320/DSC07332.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El castell de la Roca, vist des d'un carreró del poble</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"><i>La zona on avui dia es troba el municipi de La Roca del Vallès ha estat habitada des de la prehistòria, doncs hi ha gran quantitat de restes lítiques d'aquest període. El seu castell es creu que s'alça sobre un </i>pretorium<i> romà, és a dir, sobre un castell o campament romà, i data del segle X. Al llarg de la història ha tingut una gran importància estratègica, ja que des del cim es dominaven totes les planes que envolten la població, permetent controlar el pas pel Mogent i pel Camí Ral. El castell quedà en estat ruïnós després de la guerra de remences i fou reconstruït poc temps després, emperò, a causa de la Guerra del Francès al segle XVIII tornà a quedar destruït i no fou ja fins al segle XX, pocs anys després d'acabar la Guerra Civil Espanyola, que fou adquirit i restaurat per un particular, motiu pel qual avui en dia el castell no és visitable i ens hem de conformar amb contemplar-lo des de la distància.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els senyors de la Roca reberen el seu primer fill amb una gran expectació i alegria, doncs després de molts anys de matrimoni havien començat a pensar que no podrien deixar descendència que donés fe del seu pas per la vida, creient que el seu llinatge moriria amb ells. El nen nasqué sa i fort, amb el tret característic dels mascles de la família, consistent en un petit forat a l'orella esquerra.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però no tot fou felicitat al castell, ja que al poc temps del naixement del nen el matrimoni de fàmuls que havia servit amb honradesa i fidelitat des de feia molts anys els senyors de la Roca expiraren, i donat que no havien deixat descendència els senyors hagueren de contractar un nou matrimoni que s'encarregués de les tasques que aquells desenvolupaven antany.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A partir del moment en que el jove matrimoni entrà al servei del castell començaren a succeir-se fets estranys i misteriosos tant a l'interior del recinte com als seus voltants: desapareixien bestiar i diners, s'escoltaven udols a les nits, morien servents i camperols... Els senyors no tenien cap sospita de qui podia estar provocant aquests fenòmens i ho atribuïren a ens paranormals.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un matí el senyor del castell aparegué mort a la seva alcova, envoltat de sang i amb ferides que denotaven que havia estat assassinat feroçment, sense cap tipus de pietat per part dels agressors. Quan la senyora i els servents buscaren el jove matrimoni no el trobaren, i fou llavors quan comprengueren que tots els fets inexplicables que havien succeït havien estat provocat per ells, i que el senyor havia estat la seva darrera víctima, després d'assassinar la qual fugiren. Però això no fou tot, ja que quan la senyora cercà son fill per tal de tenir-lo al seu costat tampoc el trobà, i fou buscat alhora pertot sense cap èxit, doncs havia estat segrestat pels mateixos rufians que havien mort son pare.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Immediatament s'organitzaren batudes per tota la zona i les poblacions veïnes per tal de trobar els assassins i segrestadors, però després d'un mes de cerca infructuosa i desesperançadora, preguntant a totes les masies, a totes les posades i a tots els llocs possibles, la senyora decidí no malbaratar més els esforços dels seus serfs i ordenà aturar les cerques, resignant-se d'aquesta manera a la tristesa d'haver perdut en tan sols una nit els dos éssers que més estimava en el món.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els anys se succeïren tranquils, amb collites abundoses que feien feliços els habitants de la comarca, i el temps calmà el dolor i la tristesa de la senyora, la qual poc a poc anà desprenent-se de la melangia i de la tristesa per tal de dirigir correctament els seus serfs, que confiaven en la seva vàlua.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però un cert dia aparegué per la zona un banda de lladres, encomanada per un home al qual anomenaven Testafort, la qual banda sumí en la por tots els habitants, doncs eren homes freturats de tota ombra de pietat que assaltaven les masies al camp i les cases a les ciutats, violant, assassinant i prenent foc a totes les edificacions atacades. Aquest salvatgisme feu que la gent els identifiqués com a éssers sorgits de l'Infern, ja que no es podia concebre que poguessin ser éssers humans.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Degut a l'època de bonança en que es trobava la regió ningú havia previst cap atac, de manera que ni ciutats ni senyors comptaven amb guerrers que poguessin fer front a la banda i, per tant, tothom era víctima dels assaltants.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Emperò la senyora del castell de la Roca, just després de rebre per primer cop la notícia de l'existència de la banda, contractà alguns guerrers i extremà les vigilàncies del castell, tement un atac per part dels lladres.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I tal i com la senyora havia previst els lladres atacaren una nit el castell de la Roca, però no comptaven amb que els oferirien resistència, ans creien que la batalla els seria tan fàcil com a altres llocs. La lluita s'estengué tota la nit, amb morts per part d'ambdós bàndols, però finalment els guàrdies del castell s'imposaren i apressaren els lladres que encara romanien vius, entre els quals es trobava el capità Testafort.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU2tZSi9cuaGuULTl6oOGnwNJ4fsnRvYMokURbNENb2_AfSiDc7q9qG1GfQawa9aocily6-MEg-2A2sZPSWCvoGtw_igqZDbgz_pHuZEVBmrenyOgoiMqKMCSxBTSX282S9Nw8KG4QYBHC/s1600/DSC07327.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU2tZSi9cuaGuULTl6oOGnwNJ4fsnRvYMokURbNENb2_AfSiDc7q9qG1GfQawa9aocily6-MEg-2A2sZPSWCvoGtw_igqZDbgz_pHuZEVBmrenyOgoiMqKMCSxBTSX282S9Nw8KG4QYBHC/s320/DSC07327.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El castell, vist des dels afores del poble</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">La senyora volgué conèixer els lladres que havien atemorit la comarca, en especial Testafort, de qui es deia havia estat l'impulsor de totes aquelles maldats; de manera que baixà a les masmorres i sol·licità al guàrdia veure Testafort. Un cop estigué dins de la cel·la i veié Testafort es sorprengué moltíssim en trobar un home jove valerós i ben plantat que, dempeus, li sostenia la mirada amb dignitat i sense pronunciar paraula. La senyora, airada per tot el mal que els bandits havien comès, alçà la mà per bufetejar-lo però just en el moment en que començava a baixar el braç s'adonà que Testafort tenia un forat a l'orella esquerra i deturà el seu moviment, sortint de la sala a l'instant, molt torbada per haver trobat son fill, el qual creia perdut per sempre més.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La senyora rebé gran quantitat d'elogis i felicitacions per part d'altres senyors per haver aturat els lladres, però ella gairebé no prestà atenció a aquestes endolcides paraules, tan meditabunda es trobava entre pensaments oposats. Per una banda s'alegrava moltíssim d'haver trobat son fill, de tenir aquesta nova oportunitat de viure amb ell; emperò, per l'altra banda el poble reclamava el cap de Testafort per les maldats comeses, les quals, en cas de conèixer-se la seva verdadera identitat, humiliarien el llinatge de la Roca. Finalment la senyora decidí dir-li la veritat a Testafort i acceptar-lo, doncs era preferible tenir un llinatge del qual avergonyir-se que no pas no tenir llinatge, a més de que el seu amor de mare l'impedia condemnar son fill.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La senyora baixà de nou, doncs, al calabós i Testafort, sorprès d'aquesta nova visita de la senyora, escoltà el que aquesta, amb llàgrimes als ulls, li comunicava, i en acabar i tenir coneixement de tota la veritat, abraçà a sa mare i li explicà que si havia comés totes aquelles maldats era perquè els seus segrestadors l'havien educat d'aquesta manera, que havia sofert molt de petit, doncs gairebé no li donaven de menjar i el pegaven sovint, i finalment li digué que deixaria la vida de bandit.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Pocs dies després la senyora reuní a la ciutat de Granollers a alguns nobles de la regió i a tothom qui s'hi volgués apropar per tal de comunicar el seu judici respecte als lladres. Un cop hi hagué força gent, la senyora parlà semblantment:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Germans, germanes, a qui avui he reunit en aquesta ciutat de Granollers, ja visqueu al camp o a la ciutat, ja sigueu camperols o nobles, vull dir-vos que tots hem patit molt en aquesta vida que és una vall de llàgrimes, tots tenim raons per estar tristos o melangiosos, però acceptem les nostres desgràcies resignats, ja que són els designis inescrutables del Senyor els quals ens fan sofrir, però també són aquestos mateixos desitjos divins els que ens donen alegries.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">>> Com molts de vosaltres sabeu, jo fui beneïda amb el major bé que la vida pot donar a una dona, un fill meravellós, que nasqué sa i fort i que brindà tant a mon marit com a mi l'oportunitat de deixar una impremta del nostre pas per la vida, de permetre al nostre llinatge perviure. Una nit aquest bé em fou arrabassat per gràcia divina, i alhora mon marit morí, l'altra persona a qui més estimava en aquest món, però ho acceptí resignada, ja que era la voluntat del Senyor la qual m'havia donat aquest fill i era aquesta mateixa voluntat la que em prenia coses que realment no em pertanyien i que, per tant, havia de ser conscient que podia perdre en qualsevol moment.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">>> Tot això no són més que afers de la vida competents a l'existència de l'ésser humà, però en els darrers temps hem patit atacs que no semblaven pas comesos per persones, ans semblaven estar perpetrats per éssers sorgits del racó més recòndit de l'Infern, tal era la seva crueltat i fretura de sentiments, i es començava a creure que no érem ja víctimes dels designis de Déu, sinó del mateix Diable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">>> Un dia aquesta banda de lladres atacà el meu castell, a la Roca, i amb l'ajut del Senyor els poguérem derrotar i empresonar els supervivents. Els visití a la presó i us puc ben assegurar que són persones com qualsevol de nosaltres, que mengen, dormen i ploren; ells es troben també sota els designis divins.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">>> El seu capità, Testafort, és un jove ben plantat, que té orígens nobles i que, si ha comès tots aquests crims, ha estat perquè ha patit moltíssim de nen, tant que és cosa difícil d'imaginar, i per aquest motiu he decidit perdonar-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquest moment tota la gent s'indignà i començà a cridar, demanant la mort del capità dels bandits i de la resta d'ells. Uns quants guàrdies de la ciutat que vetllaven per la seguretat de l'indret calmaren la multitud i llavors la senyora pogué continuar les seves paraules:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Abans us he explicat que segrestaren mon fill. Doncs bé, he d'explicar que aquest nasqué amb el tret característic dels mascles de la família, que és un forat a l'orella esquerra. Testafort té aquest forat i, certament, qui podria condemnar a la mort son propi fill? </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Després d'escoltar aquesta revelació la gentada s'apiadà d'ella, comprengué la trista història de Testafort i començà a alabar-los tant a ella com al seu fill. La senyora plorà davant d'aquesta mostra de gratitud del poble i en aquest moment sorgí son fill per a abraçar-la. Aquest encetà unes paraules semblants quan es feu el silenci:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Conciutadans, no tinc cap dret a dir-vos res, doncs el que la meva banda i jo hem fet és innombrable, i no puc esperar el vostre perdó. Però com a nou senyor de la Roca jo sí puc perdonar, i perdono els meus companys de la banda ja que, encara que hagi estat per cometre el mal, han estat els meus amics, hem conviscut i hem estat fidels els uns als altres. Encara en el mal, l'amistat és una qualitat lloable i ningú no pot menysprear-la per molt que hagi estat enfocada al mal.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els presents lloaren molt aquest noble gest de Testafort i reconegueren en ell una persona virtuosa, motiu pel qual fou perdonat per la majoria de la gent i acceptat com a nou senyor de la Roca, continuant així el llinatge de la família, tal i com sos pares desitjaven.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-87760750346694721222011-08-13T10:54:00.003+02:002011-12-04T13:55:06.259+01:00Llegendes catalanes a l'Estiu a fons, de Ràdio Sant CugatDivendres 12 d'agost recomanaren el bloc de llegendes catalanes al programa <i>Estiu a fons</i>, de Ràdio Sant Cugat.<br />
<br />
Moltes gràcies a Jon Sindreu i Núria Juanico per la seva recomanació!<br />
<br />
A continuació deixo l'audio on l'esmenten:<br />
<br />
<object data="http://www.estvideo.com/dew/media/dewplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/17837783/llegendes-catalanes-estiu-a-fons.mp3&bgcolor=FFFFFF" height="20" type="application/x-shockwave-flash" width="200"><param name="movie" value="http://www.estvideo.com/dew/media/dewplayer.swf?mp3=http://dl.dropbox.com/u/17837783/llegendes-catalanes-estiu-a-fons.mp3&bgcolor=FFFFFF" /></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-83991739589597364742011-07-30T23:20:00.003+02:002011-12-04T13:54:51.515+01:00Llegenda del Castell de la Popa, Castellcir<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFmrO4MgGNlJ0N01D8TGhdiUEJiJG7_vPWixUuDYy7UFo60KRilmfLj4UEN3Db8kPmPFGP-mtGRYGzzeL2j_pBhzdA0DZM_Pq-CCWnWRq9a1VftHdDwdeZY0pEsLfIwbJuINpCrvmsljqk/s1600/DSC06302.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFmrO4MgGNlJ0N01D8TGhdiUEJiJG7_vPWixUuDYy7UFo60KRilmfLj4UEN3Db8kPmPFGP-mtGRYGzzeL2j_pBhzdA0DZM_Pq-CCWnWRq9a1VftHdDwdeZY0pEsLfIwbJuINpCrvmsljqk/s320/DSC06302.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del castell que li dóna el nom de Popa</i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">El castell de la Popa, també anomenat de Castellcir, rep aquest nom degut a la seva semblança amb el castell de popa d'una nau si es mira des del lloc correcte, des d'una plana sobre la qual es troba. S'alça imponent construït sobre una roca, al límit del Vallès Oriental i enmig de terrenys agrícoles dels quals es té una bona perspectiva des del cim del castell. Tot i estar en estat ruïnós és possible visitar-lo i endevinar la seva forma original, doncs es conserven algunes parets, a més del sostre d'algunes estances i de l'església. Per tal d'accedir-hi hi ha diverses opcions, o bé des de Castellcir o bé des de Sant Martí de Centelles, però en totes existeix la possibilitat de deixar el cotxe relativament a prop per tal de fer una petita excursió de no més de tres quarts d'hora per indrets solitaris i molt tranquils.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Era per tots conegut a Castellcir i els seus voltants el caràcter de Gilabert, senyor del castell: era iracund, avar i superbiós, tractava a tots amb menyspreu i robava relíquies sagrades de les petites esglésies i ermites. Tothom en parlava i tothom el temia. Alguns fins i tot deien que Gilabert, en un arravatament d'ira, havia atacat un canonge de Vic i li havia donat mort. Emperò ningú gosava a parlar-ne en la seva presència, ans, moguts per la por, l'adulaven i li mostraven el seu respecte.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWWg6KQA3tN-ealmxKnzU-fIkZqnOkfJ1Lpm9Y55ly73PItKoEbDANro4W_0hwPGSMX-AUgfgGVGnpSc-rHBqNJaDjUSQVaoXZ5_fL4eMl2Wo7nXrw5GLleIZUYH0n4tAjC8Qw_24oGGF/s1600/DSC06309.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWWg6KQA3tN-ealmxKnzU-fIkZqnOkfJ1Lpm9Y55ly73PItKoEbDANro4W_0hwPGSMX-AUgfgGVGnpSc-rHBqNJaDjUSQVaoXZ5_fL4eMl2Wo7nXrw5GLleIZUYH0n4tAjC8Qw_24oGGF/s320/DSC06309.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Interior d'una de les estances del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">No obstant, en ocasions Gilabert també tenia atacs de feblesa, en els quals temia el càstig de Déu en resposta a les seves accions, i era en aquests moments quan el rector de la parròquia aprofitava per recriminar-li els seus actes, advertint-lo de les desgràcies que li sobrevindrien si persistia en la seva vil conducta. Però un cop cessaven aquests atacs Gilabert tornava a ser el mateix de sempre, guardant un major ressentiment contra el rector per les paraules que s'havia atrevit a dirigir-li quan era vulnerable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Succeí un dia que Gilabert celebrà un sopar al castell dissabte a la nit, i, com tots els sopars organitzats per ell, eren abundosos el menjar, el vi, les dones i les imprecacions contra tot, ja fos persona o Déu, i tampoc faltaven els seus amics, semblants en caràcter a ell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El rector de la parròquia, assabentat com la resta de la gent de la celebració del sopar i de la naturalesa d'aquest, escollí per aquell diumenge un sermó en el qual es censurava la gola, per tal d'avergonyir Gilabert davant els seus serfs i fer així que mudés el seu comportament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdgpJtrog6O4nJiDwr8S4M7KfhwMlFcxp2vHyX7DeNRdn5lBVk7uE-Uq46XUQLnVUw8iJDHfmetIN3q7Hzh-DszMob9-fHogRjH1Gn7EPG32-B8p8nFuxe6biRD2UDa8ctNnhproQtT5Ph/s1600/DSC06326.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdgpJtrog6O4nJiDwr8S4M7KfhwMlFcxp2vHyX7DeNRdn5lBVk7uE-Uq46XUQLnVUw8iJDHfmetIN3q7Hzh-DszMob9-fHogRjH1Gn7EPG32-B8p8nFuxe6biRD2UDa8ctNnhproQtT5Ph/s320/DSC06326.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista exterior de l'estructura principal del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Gilabert, tot i haver dormit poc i estar amb ressaca a causa de les excedències del sopar, acudí com bon cristià diumenge al matí a missa. El seu estat era deplorable i tots els presents el miraven però ell no els feu cap cas i s'assegué al seu lloc de sempre, a primera fila. Però quan el rector començà el sermó censurant la gola i sentí les mirades reprovadores tant del clergue com de la resta de la gent, es sentí humiliat i s'enfurismà tant que tragué la ballesta que sempre duia a sobre i amb ella disparà al rector, matant-lo a l'instant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En l'acte l'església esdevingué buida, doncs tots fugiren atemorits de córrer la mateixa sort que el religiós, i Gilabert, que s'havia quedat glaçat al lloc, s'adonà del que havia fet i es penedí tant que decidí fer pelegrinatge a Roma per suplicar el perdó del Sant Pare, i en aquell mateix moment partí com un pidolaire en direcció a la ciutat eterna.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Durant el viatge Gilabert fou humilíssim, suportant tots els contratemps que li succeïren sense cap queixa, i no parlà ni menjà més del que fou estrictament necessari.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWXJHEZ-4ui4xt9PpOOz35A_W7LSlaLMioGQDTur2GRDrJjZTdaT6j4o0AuBMSWnESNk7pkwkA346CPquNdoClipjXv5GfAURwxTde9TM8O9MM_Ad0oBbnew6cD687h629l-ZdsjKfxBCc/s1600/DSC06323.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWXJHEZ-4ui4xt9PpOOz35A_W7LSlaLMioGQDTur2GRDrJjZTdaT6j4o0AuBMSWnESNk7pkwkA346CPquNdoClipjXv5GfAURwxTde9TM8O9MM_Ad0oBbnew6cD687h629l-ZdsjKfxBCc/s320/DSC06323.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista dels voltants del castell vist des del cim d'aquest</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">En arribar a Roma el Sant Pare, que ja coneixia els fets, rebé Gilabert, i després d'escoltar el seu sincer penediment li atorgà el perdó amb la condició de que devia erigir a Castellcir una església des de la qual no es pogués veure el castell, prenent com a model l'església de Sant Jaume de Galícia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gilabert, joiós per haver obtingut el perdó, només tornar a Castellcir ordenà construir l'església, i és aquest l'origen de l'església de Castellcir, des de la qual és impossible veure el castell de la Popa.</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-11190095900423990392011-06-24T17:23:00.002+02:002011-12-04T13:54:24.108+01:00Llegenda del Torrent de la Fantasma, Llerona i Marata<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><br />
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkHPvgs3EliIPEBSFNOwzOCdtDWk6_4IWxoRGCJOkEUd8ha7yLbJ6c0N6rPLAmR6ljGE5FPBvRiAus72LT8JIBrUkkj1T-qh0zZ1mbAogK4rkVv8ONUc-4hUANwdWPxh71xEL8on4o9Rsr/s1600/S4020987.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkHPvgs3EliIPEBSFNOwzOCdtDWk6_4IWxoRGCJOkEUd8ha7yLbJ6c0N6rPLAmR6ljGE5FPBvRiAus72LT8JIBrUkkj1T-qh0zZ1mbAogK4rkVv8ONUc-4hUANwdWPxh71xEL8on4o9Rsr/s320/S4020987.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del Torrent de la Fantasma</i></td></tr>
</tbody></table><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"><i>Llerona i Marata són dues poblacions pertanyents al municipi de Les Franqueses del Vallès, situat a la riba esquerra del riu Congost. </i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"><i>Ambdues poblacions són majoritàriament agrícoles, amb grans extensions de camps de conreu, encara que Llerona també té un polígon industrial, i ambdues compten amb esglésies romàniques: la de Santa Coloma a Marata, i la de Santa Maria a Llerona, que és fortificada. El torrent descrit en aquesta llegenda neix a Marata i va a morir al riu Congost travessant Llerona, i és possible, sempre i quan no porti gaire aigua i la vegetació ho permeti, recorre'l a peu fins a la seva desembocadura al Congost. A Llerona, a més, a l'alçada de l'església hi ha un camí que permet baixar al torrent, a la font dedicada a Santa Margarida, indret que avui en dia es troba amenaçat per la construcció del quart cinturó.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Durant la Guerra del Francès, a començaments del segle XIX, amb el pretext de conquerir Portugal les tropes napoleòniques invadiren la península, i Catalunya no fou una excepció. Els soldats anaven al seu aire per les nostres contrades, tot i no conèixer ni el territori ni la nostra llengua.</div><div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMK9kJeFhmojMKJjuQjlfivqO9g8VOUsAR8ApcVFZxVR9KgjB0a7V60OcVRjwSA5NphIXArLmtFoBdyQKDUEettDlyryvzbdUI9c75r5butBhcANcaR0B-J-Wktel7gAlwbCFFmIkqnAp/s1600/S4020970.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMK9kJeFhmojMKJjuQjlfivqO9g8VOUsAR8ApcVFZxVR9KgjB0a7V60OcVRjwSA5NphIXArLmtFoBdyQKDUEettDlyryvzbdUI9c75r5butBhcANcaR0B-J-Wktel7gAlwbCFFmIkqnAp/s320/S4020970.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de Llerona, amb els arbres del torrent a l'esquerra</i></td></tr>
</tbody></table>Així, a un d'aquests soldats francesos li fou encomanada un dia una missió de missatger, havent de portar una carta a un general. En el camí de tornada es perdé, donat que no coneixia la zona, i tampoc podia preguntar a ningú com tornar perquè no parlava l'idioma.<br />
<br />
Com era estiu i feia molta calor, quan es trobava a l'alçada de Marata el soldat decidí resseguir el torrent que neix a aquesta població per tal d'aprofitar-se de l'ombra i la frescor de la seva baga, pensant també que el portaria de ben segur a un riu i llavors seria capaç d'orientar-se per tal de tornar. A més, creia que no tindria problemes per recorre'l donat que es trobava pràcticament sec degut a l'època de l'any en que es trobaven.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaxaG4gNlAUvbDUV3Ze_-lPt_gibblvYdLNRWADyJC2sHelOTtC3JZ5SMDkfKNH2j0goIbva9jVPtPe7h2HUSdL-3nOH1XUddc5uH6AkOg0WUs4wTl34UePiM-diX8_O-ylj12ubfsTScP/s1600/S4020993.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaxaG4gNlAUvbDUV3Ze_-lPt_gibblvYdLNRWADyJC2sHelOTtC3JZ5SMDkfKNH2j0goIbva9jVPtPe7h2HUSdL-3nOH1XUddc5uH6AkOg0WUs4wTl34UePiM-diX8_O-ylj12ubfsTScP/s320/S4020993.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Alts arbres del torrent</i></td></tr>
</tbody></table>Tot i així, el camí no era res senzill, doncs l'alta vegetació l'impedia caminar i moltes vegades havia d'obrir-se pas amb el sabre. Després d'unes hores caminant, cap al vespre, el soldat, una mica espantat perquè la nit se li faria a sobre abans del seu retorn però extenuat, s'aturà amb intenció de beure d'un raig d'aigua que brollava d'una de les parets del torrent i per seure's a reposar una estoneta.<br />
<br />
Mentre bevia ajupit li semblà escoltar el plor d'un nadó, però no li prestà atenció pensant que el cansament el feia escoltar imaginacions. Però un cop estigué assegut a terra el tornà a escoltar més nítidament, darrere seu. Esporuguit i amb la mà al sabre es girà aixecant-se, però no veié res més que la copa dels alts arbres movent-se, de tal manera que tornà a seure.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Continuà escoltant el so del fullatge movent-se darrere seu i una altra vegada el plor d'una criatura i aquest cop, quan es girà, distingí una figura blanca, tan alta com els arbres del torrent, que es movia lentament i que sostenia un nadó als seus braços, el qual deixava anar un rastre de fum blanc i greix.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">En veure aquesta fantasmal aparició el soldat caigué a terra, cridant de la por, i la figura, en escoltar-lo, s'adonà de la seva presència i es dirigí cap a ell.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLAtr7AoG8LcVmi9UqyTA9ljXtL5IFfbGy7Ov1UPV152-DPXFEvJufKYjbXo88GWc5b8cBqdhJDAW8JUT8tUo3zHwpvNJACyg1WyGrFjCghglCk-FrSEGj-8XK3DPhyphenhyphent4rUbCtnmbqJa4W/s1600/S4020996.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLAtr7AoG8LcVmi9UqyTA9ljXtL5IFfbGy7Ov1UPV152-DPXFEvJufKYjbXo88GWc5b8cBqdhJDAW8JUT8tUo3zHwpvNJACyg1WyGrFjCghglCk-FrSEGj-8XK3DPhyphenhyphent4rUbCtnmbqJa4W/s320/S4020996.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Font de Santa Margarida, al torrent a l'alçada de Llerona</i></td></tr>
</tbody></table>Al trobar-se prop del soldat, la figura s'abraonà sobre ell i aquest, en un acte reflex, desembeinà el seu sabre i el clavà a la fantasma. De la ferida en sortí una columna de fum blanc i el sabre, en retirar-lo, quedà recobert de greix. El soldat, presa del pànic, arrencà a córrer i no s'aturà fins que retornà al seu allotjament, on explicà tothom el que havia vist.<br />
<br />
Quan els habitants de Llerona s'assabentaren del que havia succeït baixaren al raig d'aigua, que es troba a l'alçada de l'església de Santa Maria de Llerona, i hi construïren una font dedicada a Santa Margarida, patrona de les dones en part, per tal de protegir de la fantasma els assedegats que van a beure al torrent. Però només protegeix a aquests i no a tothom, de manera que encara avui dia es pot veure la fantasma amb el nadó als braços si es baixa al torrent al capvespre o a la nit, i des d'ençà el torrent rep el nom de Torrent de la Fantasma.</div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-26466092246519206382011-05-29T15:28:00.003+02:002011-12-04T13:54:08.829+01:00Llegenda de la torre de la Minyona, Cardona<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyXMvf9z-I4e6r-ZPJg8EURimTp7mViZ8HsBCt2WzcPQR2G535oemPvdPxQSGsoQycSz7GNLpD2klDj0aLjHbirLWWX8eTPzX_XB-WpCIt9mHlKlKZet6hNwbSJBFijBkZy5WcBSfUXQB/s1600/dsc02992.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyXMvf9z-I4e6r-ZPJg8EURimTp7mViZ8HsBCt2WzcPQR2G535oemPvdPxQSGsoQycSz7GNLpD2klDj0aLjHbirLWWX8eTPzX_XB-WpCIt9mHlKlKZet6hNwbSJBFijBkZy5WcBSfUXQB/s320/dsc02992.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del castell de Cardona des de la plaça del poble</i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"><i>Cardona és una localitat que es troba a uns vuitanta quilòmetres de Barcelona i la muntanya on es situa ha estat habitada des de l'època dels ibers, cinc-cents anys abans de Crist. La seva època daurada fou durant l'Edat Mitjana, quan el seu magnífic castell protegia les mines de sal, font de riquesa llavors, i fou tal la seva importància que els senyors de Cardona eren anomenats </i>reis a l'ombra<i> degut a la gran influència que tenien. Durant la Guerra de Successió Cardona fou l'últim reducte en ésser rendit, el 18 de setembre de 1714. El castell és el primer que crida l'atenció quan ens apropem a la vil·la, el centre històric de la qual és d'origen medieval i es manté molt similar a aquella època. El castell és avui dia parador nacional i per tant d'administració privada, però és possible visitar lliurement els exteriors del castell i enfilar-se a la torre de la Minyona, i amb visita guiada és possible accedir a l'interior de la torre i de l'església de Sant Vicenç de Cardona.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Hi hagué una època durant la invasió àrab de la península en la qual es vivia en pau entre els habitants de Cardona i els invasors. Es permetia el comerç entre ambdós bàndols, el lliure accés a la ciutat i es celebraven justes i festes conjuntament, en les quals els àrabs eren ben rebuts i aportaven un diferent colorit a les celebracions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A les justes el príncep Abdalà destacava per sobre dels seus, car era noble i esforçat, i a més a més era bell i sabia dansar molt bé, i per això era ben rebut i molt festejat als sopars al castell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En un d'aquests sopars el feren seure davant de la filla del senyor de Cardona, Adelaida, i el primer cop que es miraren als ulls s'encengueren tant d'amor que gairebé no menjaren res i estigueren torbats tot el sopar, sense gosar a parlar però sense deixar de mirar-se furtivament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnm_bhJ0vrDRFB6TIm_CtWF7qjBw4pGLeCHkD3jhTWxu62GRwCxMIungRT0Pum561NSTK1v94p6neLXo4uP7uZqEdXFqvglVYGTF2agpq3flDQG2FT4vnDfu2SyvYKdWPuyShfAcevcppn/s1600/dsc02950.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnm_bhJ0vrDRFB6TIm_CtWF7qjBw4pGLeCHkD3jhTWxu62GRwCxMIungRT0Pum561NSTK1v94p6neLXo4uP7uZqEdXFqvglVYGTF2agpq3flDQG2FT4vnDfu2SyvYKdWPuyShfAcevcppn/s320/dsc02950.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de la torre de la Minyona</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Aquella mateixa nit, Abdalà, no podent contenir el desig de veure la seva estimada, pujà dalt de la torre del castell sabent que ella es trobava allà. Aquesta envermellí quan veié Abdalà però no es mogué del lloc, i ell la prengué per la mà i parlà semblantment:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Senyora, m'heu pres el cor des del moment en que heu posat els vostres mediterranis ulls a la meva ànima, aquests ulls que són tan delitosos que no crec que Alà pugui fer-ne uns d'iguals una altra vegada. I aquí, a la torre del vostre castell amb les estrelles com a testimoni, us declaro el meu amor etern.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I dit això, la besà als llavis. Adelaida s'encengué com mai creia que podria arribar a fer-ho, i un cop recobrà l'alè digué:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Senyor meu, sóc i seré vostra per sempre, perquè no creieu que l'amor que sento per vós és menor que el que sentiu per mi, ans és tan gran que no té cabuda dins del meu cos i vol sortir-ne per arribar al cel, al Sol i a la Lluna, i em pren l'aire per respirar. Però el nostre amor és tan impossible com que el dia i la nit apareguin de la mà, doncs els nostres pobles, tot i que ara conviuen en pau, són enemics, i les nostres famílies mai consentirien el nostre amor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Pronunciant aquestes últimes paraules, Adelaida començà a vessar autèntiques llàgrimes de tristesa, però molt tendrament Abdalà les recollí amb les seves mans i respongué:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Senyora meva, no us entristiu per afers que encara no han succeït i que molt probablement mai succeiran, ans jo us dic que esperem junts el futur, un futur assolellat que ens permetrà veure nens de pell bruna i ulls blaus corrent per aquest castell, gaudint del paisatge de la seva terra que es contempla des d'aquesta torre. Us prego que tingueu fe, si us plau.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5W7Zmwk3jMSVp-iQLpCwyBXPXH4JDIJVp_-s3dsEQNvcRnRRSEZTQRwUnrFQAPh8lleOxysFv9zMAtTcczJeQxog-488NPpchVGqpdDwY9PYfw3sBuC0fIcKJqMTDOXon7HUJ7T3X5kl/s1600/dsc02952.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5W7Zmwk3jMSVp-iQLpCwyBXPXH4JDIJVp_-s3dsEQNvcRnRRSEZTQRwUnrFQAPh8lleOxysFv9zMAtTcczJeQxog-488NPpchVGqpdDwY9PYfw3sBuC0fIcKJqMTDOXon7HUJ7T3X5kl/s320/dsc02952.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista des del cim de la torre de la Minyona</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Abdalà tornà a besar a Adelaida, i abans d'acomiadar-se amb gran pena i tristesa, acordaren que es veurien secretament un cop per setmana, de nit, quan Adelaida fes tres senyals de llum.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Se succeïren les trobades entre els dos amants durant un cert temps, canviant de lloc cada dia: uns a la torre, uns altres als patis del castell, a sales privades... I cada cop el seu amor era més gran, els costava separar-se i suportar l'espera, i tan cresqué el seu amor que els feu perdre la prudència, de manera que aviat començaren a trobar-se més sovint, fins a acabar veient-se cada dia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta temeritat resolgué en que un dels tres germans d'Adelaida els enxampà un cop i ho comunicà prestament a son pare, el qual, considerant l'amor d'amagat com una ofensa per part d'Abdalà a la seva persona i al seu llinatge, envià d'immediat un herald als àrabs declarant-los la guerra, i feu comunicar als musulmans que residien a la vil·la que tenien tot just un dia per abandonar-la.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Abdalà fugí immediatament del castell, per la qual cosa el senyor no el pogué castigar, però sí ho feu molt severament amb la seva filla, la qual manà tancar a la torre i ordenà que d'ençà d'aquell moment ningú li esmentés mai que havia estat pare d'una filla. I a més a més, per tal que Adelaida no pogués comunicar-se amb ningú, el servent que li donava el pa i l'aigua, l'únic aliment que rebia, era cec i mut.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NhfaLUB4vBEV27Jh9cAyUju9CUK8q8Gak8gnJOrS62-wYh9SKje0CwapnFYvk01ofLMagoHbvorvW47O-SMivSSfdWzpCkLCWP6fzzC6o1g-fFOMDY5c-DGGntq0V3MlY1cWtsk75OND/s1600/dsc02977.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NhfaLUB4vBEV27Jh9cAyUju9CUK8q8Gak8gnJOrS62-wYh9SKje0CwapnFYvk01ofLMagoHbvorvW47O-SMivSSfdWzpCkLCWP6fzzC6o1g-fFOMDY5c-DGGntq0V3MlY1cWtsk75OND/s320/dsc02977.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Interior de l'església de Sant Vicenç</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">La guerra contra els àrabs durà anys, i en tot aquest temps Adelaida no veié mai el Sol. Abdalà lluitava amb totes les seves forces per tal de recuperar la seva estimada, però els cristians tenien més homes al seu bàndol i comptaven amb la protecció que els brindava el castell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un dia el senyor de Cardona fou a un consell a Barcelona, amb altres senyors de Catalunya, i en acabar la reunió tots els assistents li pregaren que fos clement i perdonés la seva filla, doncs només havia estat víctima de l'amor i en cap moment havia pretés ofendre'l. El senyor s'apiadà d'ella i amb llàgrimes als ulls tornà a Cardona el més ràpidament possible.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En arribar ordenà al servent que obrís la porta de la torre i quan entrà veié a la seva filla estirada al terra, morta, amb les puntes dels dits plenes de sang, i quan el senyor en buscà l'origen veié que la seva filla havia gravat amb els seus dits darrere de la porta de fusta una creu, demostrant que el seu amor no l'havia obligat a renunciar a la seva fe. Abdalà conegué els fets el mateix dia i ordenà retirar les tropes, cessant les lluites, doncs considerava que ja no tenia cap sentit fer-ho si no podia recuperar el seu amor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des de llavors cada nit, cap a l'hora en que Adelaida i Abdalà es trobaren per primer cop a la torre, es veu un genet àrab apropant-se al castell i s'escolten veus alegres dalt de la torre, que des d'ençà passà a anomenar-se torre de la Minyona.</div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-33040284444923898102011-04-29T19:41:00.005+02:002011-12-04T13:53:54.600+01:00Llegenda de Tagamanent<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1X2zVuJvndAneI1eTNPHGbYp_jtuk_JChWeDqon0qtsDCJeGo-sk_7F5kBLOhwOpw5qEBVTzOiXLi2aJUdnGaYunC6_mo38ZP1jtvFL39kbOlnKfYlJPkQ0qIw846FJyD3A3R7IUFp5Rt/s1600/Dsc00858.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1X2zVuJvndAneI1eTNPHGbYp_jtuk_JChWeDqon0qtsDCJeGo-sk_7F5kBLOhwOpw5qEBVTzOiXLi2aJUdnGaYunC6_mo38ZP1jtvFL39kbOlnKfYlJPkQ0qIw846FJyD3A3R7IUFp5Rt/s320/Dsc00858.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de l'ermita de Santa Maria de Tagamanent</i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"><i>L'ermita de Santa Maria de Tagamanent, visible des de qualsevol indret del Vallès Oriental o de la plana de Vic, és l'única part que resta del castell de Tagamanent, documentat per primer cop al segle X, que s'alçà a la part més a ponent del massís del Montseny, sobre un turó a 1055 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'ermita es troba ben conservada gràcies a unes reformes realitzades no fa gaire temps, i en algunes ocasions s'hi celebren misses, esdevenint aquestes l'única possibilitat d'accedir al recinte. Tot i així, és un agradable lloc per realitzar una excursió en família degut a l'indret en el qual es troba, ja que és força ample i pla, i és possible arribar fins al Collet de Sant Martí en cotxe, havent de caminar únicament 15 minuts per arribar al cim del turó, encara que aquesta petita caminada es pot enllaçar amb altres pel Montseny per tal de fer-la més llarga i adequada a gent amb ganes de caminar.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un dels comtes que visqueren al castell durant l'Edat Mitjana, el nom del qual no <s>mencionaré</s> esmentaré degut a que el seu llinatge arriba fins als nostres dies, trobant-se instal·lat al castell després d'haver-lo heretat, resolgué que només li restava contreure matrimoni per tal d'ampliar les seves possessions i tenir un hereu.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per a un noble com ell, ric, amb possessions i bones influències, trobar una dona adequada per a casar-se no comportà cap problema i, d'entre les pretendents, escollí la més bella de les set filles d'un noble de la zona d'Osona, la qual tenia una bona dot que el permetria augmentar la seva riquesa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlczBzHdz5VnBXCBTc7zAi-MoSBQVR8BaTBURWF2TfQnzuXAvHremdwkpaRPBPYTorxnAQLvTsH-qhY3qGy6GGxkoCgb_4F0U04QDjBMDQzd4YEtTctAAQuLQGsDamI-MBLm0GWB4nvyh5/s1600/Dsc00840.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlczBzHdz5VnBXCBTc7zAi-MoSBQVR8BaTBURWF2TfQnzuXAvHremdwkpaRPBPYTorxnAQLvTsH-qhY3qGy6GGxkoCgb_4F0U04QDjBMDQzd4YEtTctAAQuLQGsDamI-MBLm0GWB4nvyh5/s320/Dsc00840.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El turó de Tagamanent vist des de les ruïnes del Puig-Agut</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Nou mesos després dels desposoris el castell estava molt ben abillat i els servents il·lusionats per rebre el que en el futur seria el seu nou senyor quan, enmig d'aquesta expectació, el comte amb rostre ombrívol sortí de l'alcova on es trobava amb la seva dona i anuncià que el part s'havia complicat i que tant mare com fill havien deixat la vida. Darrere d'aquest anunci, que entristí fins a fer plorar tots els seus servents, demanà que el deixessin sol al castell durant una setmana per tal de permetre'l guardar el dol durant aquest temps; els servents, obedients, abandonaren el castell i foren a viure a les masies del voltant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però l'anunci del comte era mentida, doncs la seva esposa es trobava en un perfecte estat de salut amb el seu nadó als braços el qual també era sa, però havia nascut amb una deformitat, amb els braços més curts del que és habitual.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El comte, considerant aquesta deformitat culpa de la mare i una ofensa d'aquesta al seu honor, quan tothom hagué eixit del castell s'apropà a ella, que gronxava el seu fill a les seves mans i al qual estimava com una mare ha de d'estimar el seu fill tot i la seva deformitat, i començà a colpejar-la atribuint-li les culpes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan la noia estigué coberta de sang, el comte la prengué pels cabells junt amb el seu fill i els tancà ambdós al calabós, amb la intenció de deixar-los morir de fam.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Durant tres dies i tres nits ressonaren pel castell els sanglots de la mare, demanant clemència, i del fill, famolenc, transcorreguts els quals cessaren d'escoltar-se els d'aquest últim i quedaren únicament els de la mare durant uns altres tres dies més, apagant-se a la fi.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquest temps el comte havia cavat dues tombes que omplí amb roba i, quan després d'una setmana de la seva anada tornaren els servents, es celebraren els oficis prenent les tombes falses com a vertaderes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixWKsPvvFW6O47pBhbbGhHqOvymiRh1oYY2jwD97h5uLtgJa2OXoO_r8PVD_1cg_Fq7j76b5HgY4_bA1jqAzDlz4WMjSLaOEG-H7mVvaWUIWPk7cLlAazth15a9WBB3HUIfBVKsWAaL7GE/s1600/DSC00574.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixWKsPvvFW6O47pBhbbGhHqOvymiRh1oYY2jwD97h5uLtgJa2OXoO_r8PVD_1cg_Fq7j76b5HgY4_bA1jqAzDlz4WMjSLaOEG-H7mVvaWUIWPk7cLlAazth15a9WBB3HUIfBVKsWAaL7GE/s320/DSC00574.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del Vallès des del cim del turó</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Un cop hagués transcorregut el temps de dol, el comte cercà una nova esposa, doncs anhelava tenir descendència i, un cop més, no li fou difícil trobar-la, contraient matrimoni aquest cop amb una noble de la zona del Vallès, ja que també desitjava augmentar les seves riqueses.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però tornà a succeir, el seu nou fill nasqué deforme, aquest cop amb les cames curtes, de manera que el comte tornà a realitzar el mateix procediment que la vegada anterior, amb la diferència de que aquest cop matà la seva muller a cops i, per tant, únicament s'escoltaren els plors del nadó tancat al calabós durant un parell de dies.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Durant aquest temps, a més de cavar dues noves tombes i sentir-se aclaparat pels remordiments fins al punt de deixar anar crits esfereïdors, el comte passà moltes hores a l'església, resant, però no a Déu, en el qual ja no creia després d'haver rebut d'ell dos fills deformes, sinó al Diable, pregant-li que li donés bona descendència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En el mateix moment de la nit en el que el seu segon fill expirà, un vent gèlid recorregué l'església i el comte, estremint-se, es girà i veié una fosca silueta retallada contra la llum de la Lluna. Quan sortí de l'església i s'encarà amb el visitant, el mateix Diable prometé donar-li un infant sa si prenia com a esposa la primera dona que veiés des d'aquell moment; el comte, desesperat per tenir descendència, acceptà.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeroDF6L1QVVcpdu51KudMzcrrzwSsNamHyeIrfl_ZWuvEz1QXUVZFDCu344eIcQvK19CXU6TXehy1Lh69pmCbjLVThtRadg1xjBxPWyxO6JbHIiisuu9zja0ZMaxCsLvKfOJdNvXK6KZw/s1600/IMG_0293.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeroDF6L1QVVcpdu51KudMzcrrzwSsNamHyeIrfl_ZWuvEz1QXUVZFDCu344eIcQvK19CXU6TXehy1Lh69pmCbjLVThtRadg1xjBxPWyxO6JbHIiisuu9zja0ZMaxCsLvKfOJdNvXK6KZw/s320/IMG_0293.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Interior de l'ermita de Santa Maria de Tagamanen</i>t</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Succeí que la primera dona que el comte veié fou una vella serventa, la primera en tornar al castell per ocupar-se d'ell, però el comte, fastiguejat només del pensament de mantenir relacions amb ella, es digué a si mateix per tal de convèncer-se que aquella no era una dona al seu nivell. Emperò, després d'ella veié una jove i bella camperola amb la qual decidí casar-s'hi el més aviat possible, tot i que encara durava el dol per la mort de la seva segona esposa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els seus familiars li demanaren que guardés aquest dol i que no rebaixés el seu honor, però el comte desatengué aquests consells, pensant només en l'única possibilitat que tenia d'obtenir una descendència decent, tal i com li havia assegurat el Diable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Nou mesos després del casament al qual no acudí cap membre de la família comtal, la nova esposa donà a llum, però no és que el nen nasqués amb els braços curts, és que en nasqué sense i amb una creu invertida gravada al pit. El comte, enfurismat amb el Diable i embogit, prengué el nadó pels peus i a plena llum del dia i sota l'atenta mirada dels servents començà a colpejar amb el nadó les parets de l'església on havia tancat el tracte amb el Diable, fins que el nen no fou més que una massa informe de sang, carn i ossos a les seves mans, i el llençà davant de la porta del calabós per després llençar-se ell mateix sobre la seva <s>espada</s> espasa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4MMOaZe032U17CRPjtjvZHrbfWdp5ViwH5WcRoq1oQrO9vu2ED8ynHzo8S14Cde5acU6tfRseEenvioPCgihasjpsfNnktHgBHaQB2rgx5TTibZuA_AeO-ErRL53eN310w8hgrtNJ6p5L/s1600/IMG_0297.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4MMOaZe032U17CRPjtjvZHrbfWdp5ViwH5WcRoq1oQrO9vu2ED8ynHzo8S14Cde5acU6tfRseEenvioPCgihasjpsfNnktHgBHaQB2rgx5TTibZuA_AeO-ErRL53eN310w8hgrtNJ6p5L/s320/IMG_0297.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de la part posterior de l'ermita</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Els servents, que durant llarg temps havien escoltat plors de nadons, entraren al calabós i trobaren els cadàvers que el comte no s'havia atrevit a retirar i, després, descobriren també les tombes buides; comprenent el que havia succeït decidiren abandonar el lloc.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des de llavors la zona ha estat deshabitada, doncs es considerava que el lloc estava maleit i, encara que les masies properes s'habitin durant el dia, a les nits queden desertes, ja que diuen que per les nits s'escolten els plors de les mares desesperades, dels nadons famolencs i del comte boig.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta història és un altre exemple de que sempre s'han de complir els tractes, encara que sigui amb el Diable, perquè sinó l'engany es torna contra un mateix i les conseqüències són funestes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per acabar, els servents que abandonaren el castell per a poder referir-se a ell sense que se sabés d'on provenien i per a que no caigués en l'oblit el que havia succeït, decidiren anomenar-lo “nen amagat” al revés, és a dir, Tagamanen, on se li afegí amb el temps una t final per sonoritat fonètica.</div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-24632214394273766972011-03-25T19:01:00.004+01:002011-12-04T13:53:29.572+01:00Llegenda del Castell de Sant Martí de Centelles<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCtYpKxQVTcXwjVFA6XmfCz3p-ldPnMItEZSVZZYYQjJgsqlQCSGYWToAI7ThSk_Rvhf_9aGMd1pZVBil42pWyRVeALApPZChAfNOeQTW8m3GUFvpoKQY0Jf2o3MIK6V8K-ozpO8O3Qadp/s1600/DSC04095.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCtYpKxQVTcXwjVFA6XmfCz3p-ldPnMItEZSVZZYYQjJgsqlQCSGYWToAI7ThSk_Rvhf_9aGMd1pZVBil42pWyRVeALApPZChAfNOeQTW8m3GUFvpoKQY0Jf2o3MIK6V8K-ozpO8O3Qadp/s320/DSC04095.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Castell de Sant Martí de Centelles</i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">El castell de Sant Martí de Centelles s'encingla a un turó enfocat a l'est, cap al riu Congost, i és ben visible des de la vall d'aquest riu. En l'actualitat només queda una part de les muralles i unes quantes parets que permeten entreveure la grandesa que un dia tingué aquest castell; tot i així, la seva església permet ésser visitada, encara que no està gens abillada. Per accedir al castell s'ha de buscar un camí una mica amagat darrere de l'església de l'actual nucli urbà, però un cop trobat està molt ben senyalitzat, inclòs amb baranes a les parts perilloses. És possible que l'accés al recinte del castell estigui restringit a causa d'unes obres de restauració, però val la pena enfilar-s'hi per veure la difícil construcció sobre la pedra i les magnifiques vistes sobre el territori als seus peus.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Temps era temps, en l'època en que els àrabs havien conquerit la península fins a l'alçada de la nostra terra, els moros començaren un setembre el setge contra el castell, el senyor del qual tenia la firme resolució de morir abans que entregar el castell als infidels.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No els resultà difícil suportar el setge, doncs aquell any les collites havien estat abundoses i l'hivern força fred i humit, de manera que no els mancà menjar ni beure.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2tZLhrjsFzir7gu8NQ-vEb8GeJwIbQM3FjXRhm1eF5XKm7X8tl_pT0q8c8vumjrl1fUumZtEFSZ2TIzDU3Xs45cNEyjju28e51mtKADI1zEIH_7DkdMj2aQLRxDt5EHzwE4lwAHxIRCl/s1600/DSC04105.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2tZLhrjsFzir7gu8NQ-vEb8GeJwIbQM3FjXRhm1eF5XKm7X8tl_pT0q8c8vumjrl1fUumZtEFSZ2TIzDU3Xs45cNEyjju28e51mtKADI1zEIH_7DkdMj2aQLRxDt5EHzwE4lwAHxIRCl/s320/DSC04105.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Restes de les muralles del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">El senyor del castell, mentrestant, tractava d'ordir estratagemes per tal de vèncer l'enemic i alliberar el seu poble i les seves terres, però no comptava amb prou homes dins del recinte per tal de dur a terme els seus plans, i tampoc podia contactar ni rebre reforços de l'exterior degut a la excel·lent vigilància dels moros, els quals creien que era només qüestió de temps que els rendissin el castell i, per tant, sense posar en perill la vida de cap dels seus homes esperaven pacientment a que la fam i la set arribessin als habitants del castell i provoquessin la seva rendició. Amb tot, el senyor del castell no tenia cap dubte sobre les seves reserves de menjar i aigua, i en conseqüència creia que no li'n mancarien.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però com diu el refrany, <i>hivern fred, estiu calent</i>, i així aquell estiu fou molt sever, sense pluges que apaivaguessin la calor a la cima del turó i que omplissin els aljubs del castell. Tan calent fou que les reserves d'aigua es trobaven sota mínims a finals de juliol. I no només això, ans també havien hagut de sacrificar part del bestiar per tal de poder alimentar-se.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Preocupat per aquests fets, el senyor pregà a tots els seus súbdits, sense excepció, que rumiessin un estratagema per tal de trencar el setge i expulsar els moros de les seves terres o, en cas contrari, o bé haurien de morir o bé rendir-se i entregar el castell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqfoCN2ygT0a5zt8Zg86-uZ2MsLl_I62yYiRZ-8ioGCovvtw3vygrkKW6l6kp14bFMWKHGmqUE-RT5DU4fiBRv-fu0M_XoqGnowiY2Cs9uI2ZofSSNaLN46Y2apPBNo2PXIdp-vDghY3O5/s1600/DSC04112.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqfoCN2ygT0a5zt8Zg86-uZ2MsLl_I62yYiRZ-8ioGCovvtw3vygrkKW6l6kp14bFMWKHGmqUE-RT5DU4fiBRv-fu0M_XoqGnowiY2Cs9uI2ZofSSNaLN46Y2apPBNo2PXIdp-vDghY3O5/s320/DSC04112.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista de l'interior de l'església del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Poc després de realitzar aquesta petició, un jove patge es presentà davant el senyor i li exposà una ocurrència que havia tingut i que creia podia ser reeixida. El senyor, després d'escoltar amb atenció, replicà que per dur-la a terme calia una nit fosca, però el jove defensà el seu pla al·legant que aquestes nits són usuals al mes d'agost al nostre país, ja que en moltes ocasions es formen núvols de tempesta que no deixen pluja però sí cobreixen el cel i provoquen una gran xafogor; el senyor acceptà, pensant que de totes maneres no tenia cap pla millor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No transcorregué gaire temps fins que els núvols s'arremolinaren una calorosa tarda, donant pas a una nit fosca, sense Lluna ni estrelles i en la qual era impossible veure la pròpia mà davant del nas. El senyor manà immediatament que tots els homes en condició de lluitar es preparessin per a la batalla i que es posés tot a punt per a dur a terme el pla del patge, que consistia en lligar teies a les banyes dels animals cornuts i atiar-los turó avall, contra els moros, per tal que aquests s'espantessin; alhora els animals també il·luminarien el camí als lluitadors.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjbzyDSuu2ohFLq95iULiRh811o0yQnGo6ENXT-MPs9TXzUguGdKgfyz5u3nDr_vD_4vZXaWf9RNCm-Et-wheVMJIl-FrgNVE_pD66RIyQSgMeSzNuZcb_KzZghJ5YYmYxa0QQmQ-elHk/s1600/DSC04115.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjbzyDSuu2ohFLq95iULiRh811o0yQnGo6ENXT-MPs9TXzUguGdKgfyz5u3nDr_vD_4vZXaWf9RNCm-Et-wheVMJIl-FrgNVE_pD66RIyQSgMeSzNuZcb_KzZghJ5YYmYxa0QQmQ-elHk/s320/DSC04115.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vista del paisatge des del castell un dia ennuvolat</i></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Així, una cinquantena de caps de bestiar foren atiats costes avall, amb tots els guerrers darrere d'ells. Caigueren com un llamp sobre el campament dels moros, molts dels quals fugiren espantats només veure les banyes enceses dels animals, creient que es tractava d'éssers del més enllà, i la resta foren fàcilment vençuts donat que no estaven armats per a una batalla que no esperaven, de manera que quan el Sol s'alçà per darrere del Montseny no quedava cap moro sobre el terreny, tret dels que foren morts.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tota la vall del riu Congost quedà tranquil·la després de la batalla, amb només un únic bàndol que la dominava, donat que els moros havien retrocedit en direcció al sud, i els habitants del castell pogueren sortir-ne per tal de tornar a nodrir-se i viure en llibertat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">D'aquesta batalla vingué el nom de la zona el castell, que des d'ençà es digué <i>Castell de Cent-teies</i>.</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-41043129219300456522011-03-22T22:49:00.003+01:002011-12-04T13:53:06.330+01:00Llegenda del Dolmen de Pedra Gentil<div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHsGTOyPLvLZD1Aq8BerGWUsGtbrMUXxYB5LKc7sDHpTyo9tpFp-ZNaQbTbDX-JnubnPv7TDEswtXlKWZmAOidZ8zWFcDblTnpD7iG09AE0EH-26KitV2UahQm0bm_Zwsluovf0sGIeESr/s1600/DSC03951.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHsGTOyPLvLZD1Aq8BerGWUsGtbrMUXxYB5LKc7sDHpTyo9tpFp-ZNaQbTbDX-JnubnPv7TDEswtXlKWZmAOidZ8zWFcDblTnpD7iG09AE0EH-26KitV2UahQm0bm_Zwsluovf0sGIeESr/s320/DSC03951.JPG" width="310" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista del Dolmen de Pedra Gentil</td></tr>
</tbody></table><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">El Dolmen de Pedra Gentil és un dels llocs més antics de Catalunya, amb més de 4000 anys d'antiguitat, i es pot contemplar en tot el seu esplendor, tot i que fou restaurat al segle XIX. El Dolmen es troba dins del Parc Natural del Montegre i el Corredor, prop de Vallgorguina, i per a arribar fins a ell és possible fer una petita excursió des del poble que ens permet contemplar la vegetació de la zona, essent una gran opció per passar una bona tarda solejada de primavera.</span></i></div><div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"></span></i><br />
<i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"></span></i></div><div style="text-align: justify;">Cada dissabte a la nit tocaven les campanes dels pobles de les comarques costeres sense intervenció humana i els seus habitants, atemorits, es tancaven a casa, mentre veien la silueta de les bruixes despullades retallada contra la lluna, dirigint-se en les seves escombres cap al Dolmen de Pedra Gentil per tal de celebrar un aquelarre amb la presència del Diable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Era <i>vox populi</i> que les bruixes es reunien al Dolmen per tal de passar comptes i donar constància de les seves accions, i aquelles que no havien comès suficients maldats eren penjades allà mateix per no haver complert el seu deure. Quan això succeïa es desencadenava una forta tempesta i els habitants dels voltants exclamaven “ja han penjat una bruixa!”, i ningú gosava apropar-se als conciliàbuls per temor a fer companyia a alguna de les bruixes penjades.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tot i així, com que no se sabia exactament què feien les bruixes dissabte a la nit en aquell lloc tan tranquil la resta de la setmana, un jove pescador decidí anar la tarda de dissabte al Dolmen i amagar-se, per tal de poder contemplar l'aquelarre i poder explicar-ho després al poble.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">D'aquesta manera, s'amagà darrere uns arbres que impedien que fos vist des del Dolmen i veié com caigué la solejada tarda primaveral per darrere l'horitzó mentre menjava una mica per tal de tenir energia i no caure adormit a la nit.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis1cV-VcW7Gn4GAOERsykapOeStMWDmVpJgt2F8q4ubPcYjbB3W9l3JJSq5ydnXkXCH5HDib_d5pjElHRFrufW5nwYjGCoi1UoIwja_6YwdtxS787zKwqkIvGIGDRDELD-ei-0QGW-EjYT/s1600/PIC_0039.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis1cV-VcW7Gn4GAOERsykapOeStMWDmVpJgt2F8q4ubPcYjbB3W9l3JJSq5ydnXkXCH5HDib_d5pjElHRFrufW5nwYjGCoi1UoIwja_6YwdtxS787zKwqkIvGIGDRDELD-ei-0QGW-EjYT/s320/PIC_0039.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Els voltants del Dolmen, amb alts pins</i></td></tr>
</tbody></table>Quan ja feia més d'una hora que les ombres de la nit ho cobrien tot, començaren a aparèixer les primeres bruixes, que venien volant en les seves escombres completament despullades encara que la temperatura era freda, però en l'estat d'exaltació en que es trobaven, amb els ulls injectats en sang i la mirada perduda no notaven cap sensació a la seva pell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Finalment arribaren totes les bruixes i es col·locaren en cercle, rodejant el Dolmen; cap d'elles havia pronunciat paraula alguna. Començaren a fer una dansa donant saltirons al voltant del Dolmen, cridant paraules intel·ligibles per al jove pescador, que contemplava l'espectacle aterrat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Passats uns minuts aparegué fum sobre el Dolmen, i quan aquest es dissolgué es pogué veure el Diable amb forma de cabriol, amb unes recargolades banyes i caminant sobre les dues potes posteriors. Al admirar aquella dantesca figura, el pescador caigué d'esquena a terra i temí haver estat descobert a causa del soroll que havia fer, però s'aixecà poc a poc i veié que no l'havien sentit, ans totes les bruixes miraven concentrades al Diable.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest començà a dansar sobre el Dolmen tocant una gralla mentre que les bruixes, una a una, explicaven en el seu idioma, per la qual cosa el pescador podia comprendre què deien, les maldats que havien fet durant la darrera setmana. El Diable, sense parar de dansar en cap moment donava el seu veredicte i quan aprovava la conducta d'alguna d'elles totes les altres victorejaven. Sonaren històries d'assassinats, de violacions, de canibalisme de nadons i tota una sèrie de salvatjades inimaginables per a una persona normal.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però arribà un moment en que el Diable desaprovà la conducta d'una de les bruixes, dient que no havia estat suficientment malvada, i en acabar de pronunciar aquestes paraules les altres s'abalançaren sobre ella i la penjaren en un dels arbres del voltant, insultant-la i escopint-li. En acabat això es desencadenà una forta tempesta que amarà completament el pescador, el qual continuava mirant embadalit aquell macabre espectacle.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS5iJXa_bDvjt-IYOUz5TCwPZZkgv2_nYChAcRY0bPG2eCBjgsHMfefZNXlZ2zZPJY8zqI9KUz-h1M0uZuqpEbrXshT11gtwYgPujOWstgBENdFKUrrpvcG4XUVsADvI3xQF9QJMqbCy_S/s1600/PIC_0047.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS5iJXa_bDvjt-IYOUz5TCwPZZkgv2_nYChAcRY0bPG2eCBjgsHMfefZNXlZ2zZPJY8zqI9KUz-h1M0uZuqpEbrXshT11gtwYgPujOWstgBENdFKUrrpvcG4XUVsADvI3xQF9QJMqbCy_S/s320/PIC_0047.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Una altra perspectiva de l'antic Dolmen</i></td></tr>
</tbody></table>No fou penjada cap altra bruixa aquella nit, però un cop hagueren parlat totes el Diable entonà una diferent melodia i les bruixes començaren a ballar un altre cop, però una dansa diferent: en cercle al voltant del Dolmen s'agafaren per les mans a l'altura del cap i donaven saltets ara amb una cama ara amb l'altra. De tant en tant, alguna bruixa sortia del cercle, pujava al Dolmen i copulava salvatgement amb el Diable, que tot i així no cessava de tocar la gralla, mentre la resta de la comitiva dansava.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest espectacle es perllongà fins que arribà la matinada, que fou quan el Diable desaparegué i les bruixes tornaren a pujar a les seves escombres per marxar tot seguit; la bruixa penjada havia desaparegut misteriosament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El pescador, atemorit i commocionat pel que havia vist, no tornà al poble fins que el Sol es trobà ben alt en el cel, i es dirigí directament a casa de l'alcalde per referir-li tot el que havien fet les bruixes durant aquella nit, suposant que era el que feien cada dissabte. L'alcalde volia fer fora de la zona les bruixes i, després de rumiar durant una bona estona, resolgué que la millor manera de fer-ho era adoptant com a pròpia la dansa de les bruixes, les quals no gosarien a presentar-se davant el Diable i ballar una dansa que feia el poble, motiu pel qual haurien d'emigrar a un indret on no es conegués aquesta dansa. Decidit això, decidí també ensenyar-la als pobles veïns, per tal de que les bruixes la veiessin bé.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Així, durant aquella setmana es reuniren totes les tardes els habitants dels pobles de la comarca per tal d'assajar la dansa, alliçonats pel jove pescador, que era l'únic que la coneixia i que l'ensenyà als representants dels diversos poblats. I decidiren posar-la en pràctica dissabte al vespre, per tal que les bruixes la veiessin quan es dirigissin a l'Aquelarre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2QRDBGkYAK8L5_-J_KnSazWOCIEIbHLi-D4NlZW0dMYV-SFTyNJSMbZxNXmUCrMXRLpzrUsM4MzngdGN_m1dp21pGXRQ2l38DyMvoDIVwjds4mg0ul4CnGB4zaY06UIL4e2ZL3BtrGYvc/s1600/PIC_0050.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2QRDBGkYAK8L5_-J_KnSazWOCIEIbHLi-D4NlZW0dMYV-SFTyNJSMbZxNXmUCrMXRLpzrUsM4MzngdGN_m1dp21pGXRQ2l38DyMvoDIVwjds4mg0ul4CnGB4zaY06UIL4e2ZL3BtrGYvc/s320/PIC_0050.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vegetació típica del parc del Montnegre i el Corredor</i></td></tr>
</tbody></table>Tots els habitants de cada població es reuniren aquella tarda de dissabte a les seves respectives places, formant diverses rotllanes i, amb la melodia de diversos músics amb gralles i violins, començaren a dansar durant una bona estona, fins que es féu de nit. Les bruixes, que en aquell moment es dirigien a l'aquelarre en les seves escombres, veient que a tots els poblats feien gran festa amb les seves danses, llançaren un crit estrident i marxaren cadascuna en una direcció diferent, sense que cap d'elles es dirigís al Dolmen.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Havent escoltat els crits i havent vist marxar les bruixes, tots els habitants cridaren d'alegria, saltaren i feren una gran festa que durà tota la nit per tal de celebrar que s'havien desfet de les bruixes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però encara temien el seu retorn, de manera que per a assegurar-se de mantenir-les allunyades decidiren realitzar la dansa popular cada dissabte a la tarda. I no només als pobles al voltant del Dolmen, sinó que la veu corregué i aviat tots els pobles de Catalunya adoptaren la dansa per tal d'allunyar les bruixes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Donat que el pescador que passà tota la nit contemplant el Dolmen i descobrí la dansa de les bruixes era procedent de la Cerdanya, la dansa rebé el nom de sardana, que esdevingué la nostra dansa popular i mantingué des d'ençà la nostra pàtria lliure de bruixes.</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-11502093733928658242011-02-18T19:33:00.003+01:002011-12-04T13:52:21.584+01:00Llegenda del Castell de Montclús<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN06_UhULyHZHBnjQBcSdrmohGENyCREt3b_wHgS-YoCLbZem2pZ5Gg6Pr_mSbuRZhqPOpuXwhlYwGPI5eQkq2jqaSlSsQQsrHY9VnCjbrJsRniVYozo3M44EhYySavc_zsq6Fp3vKANRI/s1600/Castell+de+Montclus+%25285%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN06_UhULyHZHBnjQBcSdrmohGENyCREt3b_wHgS-YoCLbZem2pZ5Gg6Pr_mSbuRZhqPOpuXwhlYwGPI5eQkq2jqaSlSsQQsrHY9VnCjbrJsRniVYozo3M44EhYySavc_zsq6Fp3vKANRI/s320/Castell+de+Montclus+%25285%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Torre del castell de Montclús</span></i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #444444;">Avui dia, del castell de Montclús, també anomenat castell dels Moros, encara es pot contemplar una torre, les parets del castell, l'estructura i alguna part de les muralles. Aquestes ruïnes s'alcen a les faldes del Montseny, a l'altura de Sant Esteve de Palautordera i a la riba esquerra del riu Tordera, rodejades per les restes d'un poblat ibèric i un bosc d'eucaliptus. El camí des del poble fins al castell és curt, però s'ha de travessar el riu a peu donat que no hi ha cap pont i, depenent de l'època de l'any en que es vulgui visitar el castell, caldrà mullar-se més els peus.</span></i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A començaments del segle XVIII, la zona en la qual s'alça el castell era pròspera, doncs les collites eren bones, els pagesos vivien tranquils amb la satisfacció de la feina ben feta i el senyor del castell era ben rebut allà on anés, tant entre els seus súbdits com entre altres nobles, degut al seu bon fer com a administrador de les seves terres i a la seva fama de senyor just i generós.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDqFT1tPP2xv7J6JQOTXlNRqHc0ZLjLxDKX7W3uN0a-y-D0Aut56yxhrgs3rAkfTaPYnWoO5NkZWcl6sQnpOFqxulMtUqeMHjZlDwgx3X6OEOFEI2uPKjey_7WzpvIz_ZHIjxqgCjOgH_L/s1600/Castell+de+Montclus+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDqFT1tPP2xv7J6JQOTXlNRqHc0ZLjLxDKX7W3uN0a-y-D0Aut56yxhrgs3rAkfTaPYnWoO5NkZWcl6sQnpOFqxulMtUqeMHjZlDwgx3X6OEOFEI2uPKjey_7WzpvIz_ZHIjxqgCjOgH_L/s320/Castell+de+Montclus+%25282%2529.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Restes de les muralles del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Però vingueren temps de guerra al país que malmeteren la població i els camps de conreu, els quals anys no haguessin estat tan assoladors de no ser perquè se sumaren a temps de sequera, que continuaren fins i tot després que la guerra hagués acabat, de manera que, mancant les collites, la població empobrí tant que arribà un punt en el qual no tenien què menjar.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El senyor del castell, des del primer dia que un pagès es presentà al castell demanant-li ajut per a poder alimentar la seva família, ajudà en tot el que li fou possible els seus fidels súbdits, gastant els seus propis diners en comprar menjar fora del país per a donar-lo als seus pagesos, els quals preferiren quedar-se passant gana a les seves estimades terres sota el govern d'un home just abans que emigrar a terres més riques. També a partir d'aquell dia, el senyor baixava tant pel matí com per la tarda a l'església del poble, per pregar a Déu que l'ajudés tant a ell com als seus súbdits, demanant-li que plogués i que les collites fossin bones.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Les seves plegaries, emperò, no semblaren ser escoltades ja que la pluja no arribà en un període de quatre anys, durant els quals ell no cessà de comprar menjar per tal d'alimentar la seva població, empobrint-se així gradualment i prometent als seus deutors que els pagaria tan aviat com fos possible, sol·licitant-los crèdit.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Finalment, es presentaren al castell uns emissaris del comte de Barcelona, al qual el senyor rendia comptes, per a informar-lo que, en el termini d'una setmana devia saldar els deutes o seria espoliat del castell i les seves terres passarien a formar part directament de la hisenda del comte.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El senyor remogué cel, mar i terra durant aquella última setmana però era impossible aconseguir en tan sols set dies el que no havia aconseguit en anys de mode que, desesperat, falt de tot tipus d'esperança i, sobretot, amb el pesar de no haver complert amb el seu deure de senyor de governar els seus súbdits i assegurar-los una vida tranquil·la, s'assegué a la seva alcova la nit abans del compliment del termini, esperant als enviats pel comte de Barcelona, que el farien fora de la que des de sempre havia estat casa seva, de les seves terres.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTH5D4HZqj-CA_uSmM1jZ4kyENoD-goWdntTw1-2LSwyTkJlFfIfCIYIYxS58b3RepY1fz3DO_r-APCI6S4PoGsBFpTOfMpDJQLduGiz-L5XLNQyYj3ati17nehm5DY_slOj4vjhHNpRyH/s1600/Castell+de+Montclus+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTH5D4HZqj-CA_uSmM1jZ4kyENoD-goWdntTw1-2LSwyTkJlFfIfCIYIYxS58b3RepY1fz3DO_r-APCI6S4PoGsBFpTOfMpDJQLduGiz-L5XLNQyYj3ati17nehm5DY_slOj4vjhHNpRyH/s320/Castell+de+Montclus+%25281%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Bosc d'eucaliptus prop del castell</i></td></tr>
</tbody></table><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I, si estava aïrat amb sí mateix per haver fracassat, molt més ho estava amb Déu, al qual havia fet diverses promeses i pregat dia rere dia per la vinguda de millors temps, sempre amb fe i devoció, però no l'havia escoltat, ans havia permès el sofriment i la mort dels seus súbdits i la destrucció de les seves terres. Començà de sobte a cridar blasfemant en contra d'ell, pres de la rabia, trencant contra les parets el poc mobiliari que encara restava al castell i, quan ja no tingué res més a mà, caigué de genolls a terra i prometé que vendria la seva ànima al Diable si aquest l'ajudava a pagar els seus deutes i feia venir el bon temps als seus dominis.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Pocs moments després de pronunciar aquestes paraules, s'estremí donat que trucaren a la porta i, donat que ja no tenien diners per a servents, la mateixa senyora obrí la porta i feu passar el convidat a l'alcova, que vestia una capa que li ocultava el rostre.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Quan es desfeu de la seva capa, el senyor reconegué al Diable, que havia escoltat les seves últimes paraules i que, amb una veu profunda que estremia a tothom qui l'escoltés, li digué que acceptava la seva oferta de bescanviar la seva ànima per la vinguda de bons temps per les collites. El senyor estigué d'acord amb l'oferta, però li demanà set anys més de vida amb suficients diners, per tal de poder reorganitzar les seves possessions per quan ell ja no hi fos. El Diable no tenia cap pressa, de manera que acceptà, i, un cop hagueren sellegat el pacte havent intercanviant sang de les seves venes, es tornà a posar la capa i sortí del castell, recordant al senyor que tornaria a buscar la seva ànima set anys després.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YtY6pEreoBODdXNnMkShexeaPGLuOBmGNpgbIx61_iCDc8XnHWi-TKNqF-of45DEDY5d31eLRObdS419nA2o0c2zi50y338Jm7wKYVofviZSX2D4Q4kh6LtLXtiRlubFb0bZ0XGZUHb-/s1600/Castell+de+Montclus+%25283%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8YtY6pEreoBODdXNnMkShexeaPGLuOBmGNpgbIx61_iCDc8XnHWi-TKNqF-of45DEDY5d31eLRObdS419nA2o0c2zi50y338Jm7wKYVofviZSX2D4Q4kh6LtLXtiRlubFb0bZ0XGZUHb-/s320/Castell+de+Montclus+%25283%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Torre del castell, amb el Montseny nevat al fons</i></td></tr>
</tbody></table><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Ningú pot dir que el Diable no compleixi la seva paraula, de manera que el dia següent el senyor pogué pagar als enviats pel comte de Barcelona amb diners que misteriosament havien aparegut a les seves arques, abans buides, i pagà també a tots els creditors, podent viure en pau a partir d'ençà, donat que també el clima havia canviat a millor, passant a ser el perfecte per a poder conrear i, per tant, podent cobrar els tributs que els seus súbdits pagaven alegrement per haver passat d'un estat paupèrrim, on no tenien ni tan sols menjar, a un estat d'abundor.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Foren uns set anys pròspers, tranquils, feliços, però passaren massa ràpids pel senyor del castell que visqué sense preocupar-se per la vinguda del Diable fins al mateix dia que complia el plaç. Aquella mateixa nit, després de sopar, s'assegué al seu despatx a escriure el seu testament, a fer el repartiment de terres.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Capficat en la redacció estava quan trucà a la porta el temut visitant i, com l'altre cop, la senyora li obrí la porta, però li digué que no volia que embrutés la llar amb la seva maligna presència i li pregà que esperés fora mentre el seu marit acabava de redactar el testament, cosa a la qual el Diable accedí.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">La dona entrà dins un altre cop i prengué una creu d'argent que havia posat al foc aquella mateixa nit i, tornant fora, li llançà a sobre al Diable, que sortí corrent.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Molt contenta i orgullosa de la seva acció, la senyora anà presta a explicar-li al seu marit que havia fet fugir al Diable, però quan el senyor escoltà el que ella havia fet li fugí tot color del rostre i una suor freda li baixà del front; després, reaccionant, començà a renyar la seva dona, explicant-li que el Diable no només existia com a ésser tangible, ans també podia manifestar-se en qualsevol mal present al món i que, al haver estat enganyat havent complert ell la seva part del tracte, els assolaria de les pitjors maneres possibles.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Succeí tal i com el senyor esperava, i pocs dies després dels esdeveniments una epidèmia s'endugué la vida de molts dels seus súbdits; i a més a més els temps tornaren a canviar a pitjor, a l'extrem invers que la vegada anterior, amb pluges que feren malbé les collites, de manera que aquells que no moriren per les epidèmies ho feren a causa de la fam.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQwKEkZPXtRthj9X81ImLxDAVxMz2XANAW0-gGlLJbgoXfdLan1pWbWRBfDMYRJFMN7dbCUxq2GyiTLY_EFp-GhAA9sISKWySeIaUV22aD0cKG3M3tk63pH0QD0h7tGhfU72GQQF8kNDSL/s1600/Castell+de+Montclus+%25284%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQwKEkZPXtRthj9X81ImLxDAVxMz2XANAW0-gGlLJbgoXfdLan1pWbWRBfDMYRJFMN7dbCUxq2GyiTLY_EFp-GhAA9sISKWySeIaUV22aD0cKG3M3tk63pH0QD0h7tGhfU72GQQF8kNDSL/s320/Castell+de+Montclus+%25284%2529.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Paret del castell amb una part de la torre</i></td></tr>
</tbody></table><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El senyor veié nens morir enmig del fang, veié com homes fets i drets amb llàgrimes als ulls mataven els seus familiars estimats per tal que no patissin a causa de la malaltia, després de veure tot això i coses pitjors, desesperat, pregà a Déu que l'absolgués del seu pecat, i pregà al Diable per tornar a fer un tracte amb ell per tal que se l'endugué a ell i deixés els seus súbdits en pau, tal i com hauria d'haver succeït si la seva dona no hagués tractat de fer la seva, però no semblà que cap dels dos escoltés les seves pregàries i les coses continuaren igual.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Enmig d'aquest infern terrenal, arribà a oïdes dels camperols els fets esdevinguts al castell la nit que el Diable anà a buscar al senyor i, entre ells, culparen a aquest de la seva desgràcia, però no satisfets amb la coneixença dels fets, buscant venjança prengueren les seves armes i s'encaminaren al castell aquella mateixa nit per tal d'assassinar al senyor.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Aquest veié venir les torxes i escoltà els crits furiosos que clamaven contra ell, i, amb llàgrimes als ulls, ordenà obrir les portes del castell i s'anà al seu despatx amb la seva dona, esperant el pitjor final possible per a ell: ser odiat i assassinat pels seus súbdits, per salvar els quals havia fet un tracte venent la seva ànima al Diable, cosa que semblaven haver oblidat en aquell moment.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">La plebs furiosa irrompé en el seu despatx i, sense cap pietat, decapitaren el senyor i la seva dona i, un cop fet això, saquejaren i destruïren el castell per després emigrar a un altre indret del país, donat que pensaven que aquelles terres estaven maleïdes.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Des d'ençà es troba el castell en estat ruïnós i les terres que l'envolten mancades de vida humana, degut a la maledicció que caigué sobre la zona al trencar el senyor el pacte amb el Diable. Així doncs, encara que sigui amb el Diable i ens costi l'ànima, és millor mantenir la paraula donada enlloc de no fer-ho, doncs els mals posteriors poden ser molt pitjors, no només per un mateix, sinó també per als éssers estimats que ens envolten.</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5322696309161802924.post-62615560409083450692011-02-18T19:18:00.003+01:002011-02-18T19:19:22.310+01:00Opertura del bloc de llegendes catalanes<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Aquest bloc neix com a resposta al que crec una progressiva pèrdua del folklore català, que és el que dóna a Catalunya identitat com a poble, més concretament la pèrdua de llegendes que a dures penes aconsegueixen sobreviure en aquest món cada cop més globalitzat, amb falsos ídols, llegendes que únicament són una simple i sense importància frase escoltada de boca d'algun conegut, una simple línia llegida a un llibre qualsevol o als racons més recòndits d'Internet.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Així doncs, la finalitat d'aquest bloc és fer un recull d'aquestes petites llegendes i donar-les-hi forma ja que, per pròpia definició, manquen d'ella, i per això mateix aquestes històries no han de tractar-se com si fossin fets històrics.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Malgrat la dedicació del bloc a llegendes gairebé perdudes, no hi ha cap impediment que eviti que pugui escriure sobre altres llegendes més esteses arreu el territori català, per tal de donar la meva pròpia versió de les mateixes i enriquir el bloc.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">També cal dir que no m'imposaré cap periodicitat en la publicació de llegendes i, per tant, sorgiran segons el capritx de la meva inspiració.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Per últim, m'agradaria comentar que la meva llengua materna no és el català, de manera que si qualsevol lector del bloc, si és que n'hi arriba a haver algun dia, detecta qualsevol errada o cap expressió incorrecta, li agrairia que m'ho fes saber mitjançant els comentaris de l'article.</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Rubén Rubio Barrera</div>Unknownnoreply@blogger.com1